Peñamellera Alta

Peñamellera Alta (oficialment Plantilla:Lang-ast)Plantilla:Toponímia d'Astúries és un concejo de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries, Espanya. Llimita al nort en Llanes, a l'oest en Cabrales, a l'est en Peñamellera Baixa i al sur en Cantàbria.

En una superfície total de 92,19 km², són les localitats d'Alles, la capital del concejo, Llonín i Mier les que major número de persones concentren, sent el restant de pobles Rozagás i Oceño entre uns atres. La carretera regional AS-114 i la local d'1.º orde AS-345 configuren les seues dos principals vies de comunicació.

Geografia

És una comarca molt ben definida pels accidents geogràfics, que servixen de llímit en atres terres. Aixina, llimita en Llanes a través de la serra de Cuera, hui espai protegit, sent la seua altura màxima de 1315 m s. n. m. en el pique Turbina. En la província càntabra actua de llímit els Picos d'Europa, els més destacats accidentalment parlant, sent la Tajadura la seua altitut màxima en 1446 m s. n. m. Per la seua banda oriental és el mític pico Peñamellera (765 m s. n. m.) el que dividix a l'alta de la baixa. Per últim per l'oest els llímits els formen la gola del riu Cares i les valls de Rozagas i Arangas. Part del seu territori està integrat en diferents figures de protecció com per eixemple el paisage protegit de la Serra del Cuera.

De la seua ret hidrogràfica destaquen els rius Jana, Rubo, el dels Molins, el de Besnes, el Candaliega, la Molinuca i sobretot el Cares que banya abdós Peñamelleras i en el qual es poden gojar d'unes rutes estupendes.

Poden diferenciar-se tres zones dins del concejo ben clares: una primera que seria la situada en les estribaciones de la serra de Andara en els Picos d'Europa. Una segona contigua a l'anterior que discorre per la zona central en la vall del Cares, i per últim tenim la comarca nortenya que faldea la serra del Cuera i que va des de Rozagás a Llonín.

Respecte al clima direm que és diferent segons la zona en la que nos trobem, sent molt més suau i benigno en el nort que en el sur, tenint hiverns frets i duradors i estius curts i càlits.

En quant la seua vegetació també hi ha una gran varietat podent contemplar zones de bosc tancat, pins, ciprers, hages, abedulls, nogales, castanyers, perales, manzanos i cantitat d'herbes medicinals com árnica, sàlvia, artemisa, camamirla o titímalo.

La seua fauna era de gran importància en espècies com l'orso, el urogallo, o el venado que pràcticament s'han extinguit, quedant unes atres com a cabirols, isarts, jabalís i llops en el mateix perill. Lo que podem dir que es manté són les estupendes truchas que es troben en els seus rius.

Història

Separada de la seua veïna la Baixa en 1869, Peñamellera Alta va compartir destí històric en esta i en el concejo de Ribadedeva, sent dits territoris apartats del territori asturià en 1230, per a ser tornats a la seua jurisdicció en 1833.

Les primeres mostres humanes que apareixen en Peñamellera pertanyen a l'art parietal del paleolític superior, sent trobades en diverses coves com la cova de Coímbre, Traúno, Subores i sobretot la de Llonín, en la qual podem admirar gravats i figures de diferents animals com a cavalls, cérvols, bisontes. També hi ha signes i fins a una representació humana femenina. De l'época neolítica són les troballes trobades en la Portilla prop de Turbina, en la que es varen trobar restants ceràmics i un túmulo. De l'Edat del Bronze és una punta d'una llança descoberta en Trescares aixina com diferents materials trobats en Llonín i Coímbre. No es troben descobriments que nos mostren una miqueta de l'época prerromana i romana. Les excavacions en les coves de Coímbre i Llonín han aportat important informació sobre les ocupacions humanes del Paleolític superior en el nort de la península ibèrica.

Al periodo de la monarquia asturiana es creu que pertanyen els descobriments trobats baix del temple de Sant Pedro de Plecín i que segons sembla corresponia a una atra iglésia. La primera prova documental de Peñamellera data de 1032, data en la qual es varen permutar els comtes de Piniolo i Aldonza i el rei lleonés Bermudo III territoris, cedint els primers la mitat de Peñamellera. Despuix d'incorporar totalment el territori al regne, el monarca Fernando II va desposseir a Astúries d'estes zones per a incloure-les en el regne de León encara que eclesiásticamente encara depenguera del bisbat d'Oviedo.

En 1340 el rei Alfonso XI otorga al poble de Peñamellera el fur pel qual les gents del concejo podien nomenar als seus representants sense tindre que acodir als emplaçaments de Santillana. Apareixen en este moment varis poders senyorials com els de els marquesos d'Aguilar de Campoo, que varen ostentar el señorío de Peñamellera. Esta señorialización va dur en si l'aparició de torres senyorials i la patrimonialización dels càrrecs públics. En este periodo de temps es parla per primera volta de l'intenció de dividir la vall en dos unitats administratives, l'alta vall i el baix.

En l'Edat Moderna la vall de Peñamellera formava part de la mancomunidad de les cinc valls de la comarca de Burgos. Entre 1514 i 1522 va formar part junta en Sant Vicente de la Barquera d'una jurisdicció independent. En 1749 va ser agregat a la intendencia de Burgos i Bastó de Laredo. Va formar part, com Peñamellera Baixa i Rivadedeva, de la comarca històrica de les Astúries de Santillana o Merindad, fins que es va integrar la província de Cantàbria de 1778.

Les activitats ganaderes i agricultores varen estar presents en la vida del concejo històricament, quedant eximides les seues gents dels imposts derivats de la venda del ganado gràcies a un privilegi que els va ser concedit per Carlos II. A partir de el XVIII se celebra en Ruenes la fira ganadera de Jana.

La capital de la vall s'establia en la seua cueto baix, en Abándames. Cada cueto, l'alt i el baix tenien un regidor, un juge noble per a cada u i un atre per a la vall en general. En la vall alta, el càrrec de juge noble era ostentat des de el XIV pels membres senyorials de Escandón, Cossío, Mier, i Trespalacios, sent estos desposseïts de tal privilegi en 1603.

La vall va sofrir també les conseqüències de la guerra de l'independència sent ocupat per tropes franceses en 1809 i 1810.

Un atre fet fonamental d'este sigle va succeir en 1833: el territori de Peñamellera junt al de Ribadedeva tornen a integrar-se a Astúries, en la que mai havien perdut relació puix si ben administrativamente pertanyien a Castella, eclesiásticamente estaven baix l'influència de la diòcesis d'Oviedo i varen formar part de l'Astúries de Santillana.

L'escut del concejo, inclou en el primer quarter els caps dels Sants màrtirs Emeterio i Celedonio, una carabela envestint una cadena que sosté dos torres d'or almenadas, posades sobre dos torres d'argent. Este quarter representa les armes de la ciutat de Santander, en clara alusió a l'antiga pertinença del concejo a la província veïna. En el segon quarter, una cordillera en argent i al costat esquerre la Creu de la Victòria, en referència a la seua integració asturiana despuix de la separació que va sofrir, i el pico de Peñamellera en honor al pico que separa les dos Peñamelleras.

En 1869 es dividix la vall en dos, quedant Alles com a capital de la vall alta. Esta etapa va ser una época de emigració de jóvens a ultramar, lo que es va traduir despuix en immenses riquees traduïdes en enormes casonas indianas, carreteres, camins, etc.

El XX va estar marcat per la guerra civil espanyola sent la vall escenari de cruents i dolorosos combats, acabant ací els enfrontaments el 10 de setembre de 1937, en l'entrada en la zona de les tropes Navarreses en colaboració en la Legió Còndor. Durant la posguerra són vists pel concejo diversos guerrillers refugiats en les montanyes dels picos d'Europa.

Demografia

Peñamellera Alta conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

A pesar de l'emigració ultramarina de començos de el XX, no va ser fins a la década dels 50 i 60 de dit sigle quan apareixen els verdaders problemes demogràfics en l'emigració de moltes persones del concejo al centre industrial de la regió i a Europa. És durant dita etapa quan la població descendix de 2273 habitants de 1940 a les 529 persones contabilisades en l'últim padró. Actualment són esporàdiques les eixides que es fan, sent el lloc elegit la veïna comarca de Llanes gràcies a les oportunitats que allí oferix el sector hostelero. Tot això nos presenta unes estructures demogràfiques a on s'escomença a notar un envelliment de la població, encara que la relació entre sexes es troba prou ben repartida. Totes les parròquies mostren pèrdues en la població, sent les de Oceño i Caraves en més del 50 %, les que més retrocedixen, i la de Rozagás la que menys en un 10 %, deixant-nos actualment una densitat de població d'entorn a 9,4 habitants/km².

Economia

Sobre la contribució dels distints sectors en l'ocupació local podem afirmar que la ganaderia seguix centrant l'activitat econòmica de la comarca proporcionant un 55,5 % de l'ocupació total. En total existixen al voltant de 1800 caps de ganado de les que la majoria corresponen a la cabanya vacuna. Com a activitat derivada de la producció Làctea, és important en la zona, l'elaboració artesanal de formages.

El sector secundari i el de la construcció originen un total del 13,10 % sent esta última activitat la que major número d'ocupacions genera.

Per últim, cal dir que el sector terciario ocupa a un 31,4 % de la població, sent la branca del comerç la que oferix un major número de llocs de treball, creent-se que este seguixca creixent gràcies a l'implantació d'un turisme rural i actiu que potencie la comarca.

Administració i política

Organisació territorial

Ajuntament de Peñamellera

Alles és la capital de Peñamellera Alta des de 1869, any en el que es va acordar la partició de les dos Peñamelleras. És el núcleu més poblat i posseïx un interessant patrimoni monumental i artístic com són l'iglésia parroquial i diverses casonas indianas. També són de destacar les belles panoràmiques que nos oferix, mostrant-nos uns paisages ideals per a gojar totalment d'ells.

Parròquies

Segons el nomenclátor de 2008, el concejo de Peñamellera Alta consta de 8 parròquies:

Alles

Mier

Cultura

Patrimoni

Iglésia de Sant Pedro de Plecín

Iglésia de Sant Pedro de Alles

Es pot afirmar que el patrimoni més apreciable que té el concejo són els impressionants paisages naturals dels que dispon en tota la seua geografia, des del nort en la serra del Cuera fins als parages autèntics dels Picos d'Europa, o les impressionants goles que nos oferix el riu Cares.

Dins dels monuments no naturals dels que dispon la zona, cal destacar en primer lloc les coves prehistòriques descobertes i que han segut declarades d'interés arqueològic. Entre elles tenim les de Coimbre, la de Subores, la de Trescares, la de Vaig parar i la més important que és la Llonín, descoberta en 1971 i la que varen aparéixer numerosos gravats i figures d'animals, signes i representacions femenines.

Respecte a l'arquitectura religiosa cal mencionar l'iglésia de Sant Pedro de Plecín, la qual posseïa planta rectangular d'una sola nau coberta de volta de canó i capçalera semicircular, i de la que hui només queda reconeixible la frontera sur.

En Alles tenim l'iglésia parroquial de Sant Pedro fundada en 1787 per Juan de Mier i Villar, natural de la comarca el qual passa part de la seua vida en Mèxic. Posseïx una cúpula intradosada en el centre de la travessia i crucería en els nou trams, i presbítero recte. La frontera principal està al sur i el hastial està ocupat per una enorme torre campanar. El retaule major va ser finalisat a finals de el XVIII i és una imitació del retaule de l'Iglésia de Sant Dumenge d'Oviedo. Atres temples d'interés ho constituïxen les iglésies de Cáraves, Ocevo, Mier i Llonín, que conta en una portada de el XV i una atra barroca.

Dins de l'arquitectura senyorial tenim que parlar de diverses casonas i palaus com la casa de la família Mier, una de les més importants de la zona. També és digne de menció el palau de la Lanjera, realisat en el XVI, exenta de torres i fabricada en mampostería en us de cantería en portades, finestres i cantons.

En la localitat de Ruenes, ademés d'una atra casa pertanyent a la família Mier, tenim la Casa Solariega de Morán, en capella inclosa que conserva en el seu interior un important retaule de el XVIII. Ademés de totes estes edificacions senyorials, també podem contemplar en tot el concejo, construccions molt de l'estil montañés, en torre, galeries de fusta i un ampli voladizo.

Patrimoni immaterial

Entre les seues moltes festes destacarem:

• En el més de juny són les festes de Sant Antonio, que se celebren en la localitat de Alles, i Sant Joan en Oceño.
• En el més d'agost estan les festes de la Sacramental, en la localitat de Alles, les festes de La nostra Senyora del Mont, en la localitat de Ruenes, i la Festa del Cabritu, en la localitat de Oceño i de Sant Just i Pastor en Mier.
• En el més d'octubre són les festes de Sant Fausto, en Trescares, i Sant Francisco d'Assís, en Rozagás.
• En el més de novembre estan les festes de Sant Millán, que se celebren en la localitat de Besnes.

Des de començos d'estiu fins a principis d'autumne se succeïxen per tots els pobles de la vall les seues festes patronals en les seues tradicionals processons i subastes del ramu. També es goja de deports autòctons com la birla-palma i es paladean els millors manjares de la cuina tradicional de Peñamellera Alta.

Gastronomia

Vore també: Gastronomia d'Astúries

En la gastronomia del concejo destaca la producció del formage de Peñamellera, de gran tradició. A pesar de que va estar a punt de desaparéixer, en l'actualitat la seua elaboració és prou habitual, degut en gran part a l'aparició d'una cooperativa que s'encarrega d'això. Un atre element característic de la seua gastronomia és el salmón del Cares. També conta en gran prestigi la mel de Peñamellera, utilisada en darreries. La beguda tradicional del concejo és la mateixa que en el restant del principat, la sidra.

Persones notables

Artícul principal → .

Vore també

• Iglésia de Sant Pedro de Plecín
• Cova de Traúno

Bibliografia

• Societat Asturiana d'Estudis Econòmics i Industrials. «Nomenclátor d'entitats de població d'Astúries 2008». Consultat el 26 de giner de 2010.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Peñamellera Alta.
• Sitie web de l'Ajuntament de Peñamellera Alta
• Federació Asturiana de Concejos