Pech de l'Azé I

Pech de l'Azé I

Pech de l'Azé I és el nom de catàlec d'un cràneu i la hemimandíbula dreta fòssils d'un infant de Homo neanderthalensis trobats en 1909 per Denis Peyrony en el jaciment del mateix nom, propenc a la població de Carsac, departament de la Dordonya, antiga regió del Périgord (França), i l'antiguetat del qual se situa entre 41 000 i 51 000 anys.

Descripció

Pech de l'Azé I és un cràneu i la hemimandíbula dreta fòssils que conserven casi tota la dentadura. En base en ella es va estimar que l'individu tenia una edat de dos a tres anys, encara que treballs posteriors ho han deixat en uns 18 mesos.

Els fòssils es varen trobar en la capa nomenada com L6 del jaciment I de Pech de l'Azé, la gruixa de la qual és uniforme, d'uns 10 centímetros, en tota l'extensió del jaciment. La datació per series d'urani i espectrometria de masses en acceleradors per a la detecció de carbono-14 dels nivells és la que ha permés acotar l'antiguetat. Per a no alterar els fòssils la datació per radiocarbono va utilisar ossos d'animals trobats en les distintes capes (habitualment de cérvidos, bóvidos i équidos).