Pedra de Santañí

La pedra de Santañí (Plantilla:Lang-cat) és una roca sedimentaria calcarenita oolita tortoniense molt pura, sense a penes matriu, de color ocre clar i gra fi. El seu orige s'estima en la primera mitat d'una seqüència marina del Mioceno superior. Les seues característiques més notables són la durea, que permet tallar-la be, una absorció molt baixa i una alta resistència a la compressió. La pedra de Santañí ha segut molt valorada per a construir fronteres d'edificis, construir voltes i columnes, treballar molduras i treballs escultòrics, i està present en destacades construccions mallorquines.

Pedreres

Durant sigles, les pedreres del municipi espanyol de Santañí, en Mallorca, han proveït de material a les obres de l'illa. Són jaciments de gres, roca sedimentaria detrítica de gra finíssim, de color blanquecino, compacte, fàcil de treballar, impermeable i resistent a l'erosió del temps. Les pedreres més antigues, més extenses i de millor calitat, segons el tècnic en construcció Miquel Fullana Llompart, són les denominades Ses Pedreres Grans situades a les afores de la ciutat, en el lloc cridat És Deume, que ocupen una extensió de més d'una cuarterada (7103 m²) i presenten una profunditat de 5 o 6 metros. Atres bones pedreres de la pedra de Santañí són les d'Alquería Blanca. També hi ha pedreres en el terme municipal de Felanich, les antigues de Cala sa Nau i les de sa Marina en s'Horta.

Tècnica extractiva i ferramentes

Els treballadors dedicats a traure la pedra són cridats trencadors. En tindre que iniciar una pedrera primer es fa la granera, operació de neteja de la terra i el pedregal superficial. Despuix es cava una capa d'un metro i mig o dos de fiters (trossos de roca de forma redonejada mesclats en terra i gleves dures). Trobada la costra, esta és una capa de roca comuna formada per grans lloses en randat, pedra ramada, ompli d'ulls o cavitats. A voltes es troba un favat (de "fava"), que és concreció de pedra molt dura. Esta capa de pedra sol amprar-se per a paredar, per a fer o pujar parets. La segona gruixa ya és de pedra fina, que sol trobar-se a uns dos metros de profunditat.

Les ferramentes que utilisa el trencador són l'escoda, per a fer les regates en la roca; les gangalles o gangaies, peces de ferro entre les que es coloquen les falques de ferro dins de les regates i la mandarria, un gran martell de ferro per a colpejar els falques. Els blocs es manegen en palanques, fent-los donar regressos i pujant-los a través de rampes.