Pedra de Singapur
_-_cropped.jpg)
La pedra de Singapur és un gran fragment d'una llosa d'arenisca trobada en la desembocadura del riu Singapur. Es creu que la llosa podria datar del sigle XIII o inclús ser més antiga (s. X o XI), i tenia gravades inscripcions sense dessifrar. Teories més recents sugerixen que l'inscripció és una espècie d'antic idioma javanés o sánscrito. Va ser destruïda intencionadament per mig d'una explosió en 1843 per a rebujar la desembocadura del riu i guanyar terreny per a construir un fort i quarters.
La llosa podria estar relacionada en una llegenda del sigle XIV que relata que un home fort cridat «Badang» va tirar una gran pedra a la desembocadura del riu Singapur. A la mort de Badang, el rajá va enviar dos pilars per a ser colocats sobre la seua làpida.
La pedra s'exhibix en el Museu Nacional de Singapur, i va ser designada com un dels onze "tesors nacionals" en giner de 2006, i pel Consell de Llegat Nacional de Singapur com un dels dotze objectes més importants exposts en els seus museus.
Descobriment
[editar | editar còdic]En juny de 1819, a uns mesos d'arribar Stamford Raffles (1781–1826) a Singapur, una llosa de arenisca d'aproximadament tres metros (10 peus) d'altura i entre 2,7 i 3 metros (9 a 10 peus) de llongitut, va ser trobada per uns treballadors, que talaven arbres de la jungla al sur de la desembocadura del Riu Singapur, colocada en un promontori conegut com Rocky Point, després com Artillery Point, Fort Fullerton i Master Attendant's Office (en 1972, es va erigir en el lloc una estàtua del mònstruo imaginari cridat Merlion, encara que després va ser reubicada). Segons el Journal of the Asiatic Society of Bengal, un tal Dr. D. W. Montgomerie va dir que la roca va ser treta a la llum per uns marins bengalíes amprats pel capità Flint, R.N., els qui la varen trobar en un punt rocós en el costat sur de la Riera Singapur.[1]
La llosa tenia inscrita entre 50 i 52 llínees, pero en aquella época el significat de l'inscripció era desconegut pels isleños.[2]
Apariència
[editar | editar còdic]John Crawfurd (1783–1868), qui va ser resident de Singapur, va descriure la llosa en el seu diari el 3 de febrer de 1822, comentant que era una massa burda partida en dos mitats de manera artificial, que l'inscripció a penes era visible i que els caràcters eren més be redons en lloc de quadrats.[3][4]
James Prinsep (1799–1840), un estudiós i anticuario anglo-indi que va iniciar el Journal of the Asiatic Society of Bengal, va publicar en el Journal en 1837 un escrit del Dr. William Bland del HMS Wolf, qui va dir que havia fet un facsímil de lo que era possible vore en la pedra de arenisca roja: aproximadament 50 llínees incompletes.[5]
Els caràcters tenien forma redona i aproximadament 3/4″ (1,9 cm) d'ample.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1848).Journal of the Asiatic Society of Bengal.xvii(ii)
- 66–72., reimpreso en Miscellaneous Papers Relating to Indo-China, dalt, vol. 1, pàgines 227 a la 230. Vore Miksic, John N. (Norman) (1985). Archaeological Research on the 'Forbidden Hill' of Singapore: Excavations at Fort Canning, 1984, Singapore: National Museum, p. 40. ISBN 9971-917-16-5 (pbk.).
- ↑ Miksic, John N. (Norman) (1985). Archaeological Research on the 'Forbidden Hill' of Singapore : Excavations at Fort Canning, 1984, Singapore: National Museum, pp. 13, 40, 41. ISBN 9971-917-16-5 (pbk.). L'informació és referida en Art, Antiquity & Law.9(3)
- 237 a la 239–240..
- ↑ Crawfurd, John (1967). Journal of an Embassy from the Governor-General of Índia to the Courts of Siam and Cochin China; Exhibiting a View of the Actual State of Those Kingdoms, Kuala Lumpur: Oxford University Press, pp. 45–46. És reimpressió de Crawfurd, John (1828). Journal of an Embassy from the Governor-General of Índia to the Courts of Siam and Cochin China; Exhibiting a View of the Actual State of Those Kingdoms, Londres: Henry Colburn. Cita presa de Lim, Arthur Joo-Jock (1991). «Geographical Setting (ch. 1)», A History of Singapore, Singapore: Oxford University Press, p. 9. ISBN 0-19-588565-1.. En la segona edició del llibre de Crawfurd, el passage rellevant apareix en la pàgines 70–71: vore Crawfurd, John (1830). Journal of an Embassy from the Governor-General of Índia to the Courts of Siam and Cochin China, Exhibiting a View of the Actual State of Those Kingdoms, 2nd edició, Londres: Henry Colburn & Richard Bentley.
- ↑ Vore també la descripció feta per Tyerman en setembre de 1825: Tyerman, D. (1840). Voyage & Travels Round the World, Londres: [s.n.]. Este llibre va ser referit en el número 18 de Abdullah bin Abdul Kadir (1969). The Hikayat Abdullah : The Autobiography of Abdullah bin Abdul Kadir (1797–1854), Singapore: Oxford University Press, p. 167.
- ↑ (1837).Journal of the Asiatic Society of Bengal.6
- 680–682.. Reimpreso en Miscellaneous Papers Relating to Indo-China, dalt, vol. 1, pàgines 219–220.
- ↑ Abdullah bin Abdul Kadir, Hikayat Abdullah, dalt, pàgina 167, número 18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra de Singapur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.