Pedra de toc
Es diu pedra de toc a la pedra que servix per a conéixer la purea d'un material. Generalment s'utilisa per a l'or, encara que també per a l'argent.
La pedra de toc és una pedra dura de color obscur composta per una mescla de cuarzo amorfo en alúmina, calç, òxit de ferro, carbó i atres substàncies de gra fi i que no pot ser atacada pels àcit. Estes qualitats la fan adequada per a l'ensaig de purea dels metals.
Quan es vol ensajar una alhaja d'or, es frega llaugerament en esta pedra fins que haja produït una chafada i despuix s'aboca una gota d'àcit nítric. Si la alhaja és d'or pur, la chafada no sofrix alteració de cap espècie pero si no és pur, el color de la chafada indica la proporció en que està aleado.
En l'antiga Grècia i en la civilisació del Valle del Indo era amprada per a conéixer la purea de l'or. Es rayaba la pedra en peces de diverses aleacions d'or i coure i el color de la rayadura depenia de la cantitat d'or que tinguera, de forma tal que quan es necessitara saber el contingut de metal preciós d'alguna peça desconeguda bastava en rayar la pedra en ella i comparar el color de la rayadura en els produïts per les demés peces.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra de toque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.