Anar al contingut

Península de Taitao

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La península de Taitao és un accident geogràfic ubicat en la Regió d'Aysén, en la zona austral de Chile. Està unida al continent pel istme d'Ofqui.

En el lloc convergixen tres plaques tectòniques: la de Naixca i l'Antàrtica, que es mouen cap a l'est, i la Suramericana, que es desplaça cap a l'oest.

Ubicació

[editar | editar còdic]

Al nort d'ella es troba l'archipèlec dels Chonos; i al sur, separades pel golf de Penes, estan les illes Guayaneco.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]

La península de Taitao té una geografia molt irregular en una superfície de 12.300 km² i precipitacions anuals promig de 6000 mm/any.[2] En el seu centre es troba el llac President Rius, de 353 km².[2]

L'intensa activitat glacial ha esculpido profundes valls, que després de l'afonament varen originar els numerosos fiorts existents en les vores dels canals i que permaneixen inexplorados.

En l'extrem oest de la península es troba el far Veta Raper, construït entre 1900 i 1914.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Institut Hidrogràfic, 1981, p. 342.
  2. 2,0 2,1 Ricardo Felipe Vázquez Cavaller,AAu, el secrto dels Chonos

Bibliografia

[editar | editar còdic]