Pensament lateral

Archiu:Structure of the Universe.jpg

Idealisació de la realitat.

El pensament lateral (del anglés lateral thinking) és un método de pensament que pot ser amprat com una tècnica per a la resolució de problemes de manera imaginativa. El terme va ser falcat per Edward de Bono, en el seu llibre New Think: The Use of Lateral thinking i publicat en 1967, que es referix a la tècnica que permet la resolució de problemes d'una manera indirecta i en un enfocament creatiu. El pensament lateral és una forma específica d'organisar els processos de pensament, que busca una solució per mig d'estratègies o algoritmes no ortodoxos, que normalment serien ignorats pel pensament llògic.

El pensament lateral ha alcançat difusió en l'àrea de la psicologia individual i social. Este es caracterisa per produir idees que estiguen fora del patró de pensament habitual. L'idea central és la següent: en evaluar un problema existiria la tendència a seguir un patró natural o habitual de pensament (les cadires són per a assentar-se, el sol per a caminar, un got per a ser omplit en un líquit, etc.), la qual cosa llimitaria les solucions possibles. En el pensament lateral seria possible trencar en este patró rígit, lo que permetria obtindre idees molt més creatives i innovadores per a representar tots eixos camins alternatius o desacostumbrados, que permeten la resolució dels problemes de forma indirecta i en un enfocament creatiu. En particular, la tècnica es basa que, per mig de provocacions del pensament, es faria possible una desviació del camí o patró habitual del pensament.

Segons esta teoria, l'aplicació del pensament lateral a la vida quotidiana, aixina com la tècnica d'allumenar els problemes des de distints punts de vista, permetria trobar diferents, noves i ingenioses respostes per a problemes ya coneguts. El pensament lateral pot ser un disparador del canvi. Com a tècnica o habilitat personal pot ser utilisat en la resolució de problemes de la vida quotidiana, tant laborals com a domèstics ya siga individual o en grup. Bono planteja que el pensament lateral pot ser desenrollat a través de l'entrenament de tècniques que permeten l'obertura a més solucions possibles, i a mirar un mateix objecte des de distints punts de vista.

Elements del pensament lateral

Hi ha quatre elements clau en el procés de pensament lateral per a resoldre problemes. Estos són:

Comprovació de suposicions

En enfocar un problema en un pensament vertical és possible que no es trobe la solució. Normalment, es deduïxen coses que són provables, pero que segurament no són la resposta buscada. En una "ment oberta" s'enfronta a cada nou problema que es presenta.

Fer les preguntes

Lo més important en el pensament lateral és saber qué preguntes deuen formular-se. Quan s'utilisa este método per a resoldre problemes es deu començar fent preguntes generals per a emmarcar adequadament el problema. Després, examinar les senyes conegudes en preguntes més específiques, sometent a examen les hipòtesis més òbvies, fins a alcançar una visió alternativa propenca a la solució.

Creativitat

És una atra ferramenta clau del pensament lateral o creatiu. La costum de vore els problemes sempre des d'un mateix enfocament no sempre ajuda a resoldre'ls. Es tracta llavors d'enfocar-los creativament des d'un atre àngul. La perspectiva lateral serà més efectiva a l'hora de resoldre qüestions aparentment no convencionals.

El pensament lateral està més concentrat en trencar conceptes, en la provocació i disrupción, en orden a facilitar l'obertura de la ment en l'objectiu de conseguir la reestructuració de patrons.

Pensament llògic

Per a conseguir un pensament lateral adequat, és un requisit refinar l'anàlisis de modo llògic, la deducció i la disciplina del raonament, ya que sense estos elements el pensament lateral seria un pensament anhelante, que solament es llimita a extraure idees excèntriques.

El pensament llògic és important per a l'usuari perque li permet posar orde en els seus pensaments, a expressar en claritat els mateixos, a realisar interpretacions o deduccions correctes, a descobrir falsetats i prejuïns, aixina com a assumir actituts crítiques davant determinades situacions. Ademés de lo anterior, el pensament llògic li permet, en el camp de l'investigació científica, suministrar l'ocupació correcta dels esquemes vàlits d'inferència, a proporcionar llegalitat als procediments deductivo, inductivo i analògic, a establir les bases per a tota operació racional, i finalment, a realisar de manera coherent, consistent i sistemàtica tot el procés d'investigació.

Métodos

Archiu:Mr Pipo 02 Mind.svg

Fraccionant idees.

Tècniques portades a terme per a la pràctica del pensament lateral:

Provocacions

El Dr. De Bono va desenrollar varis tipos de provocacions, ací solament tocarem tres d'estos, els més usats.

Paraula aleatòria

Es tracta d'introduir una paraula a l'encert (punt d'entrada), després generar una paraula que estiga relacionada en la mateixa, i aixina successivament, repetint este últim pas. Cada volta que es canvie de paraula s'intentarà unir esta al problema per al qual s'està buscant una solució, generant possibles idees.

Escape

En este cas s'examina l'o els objectes involucrats en el problema i es nega o cancela una característica del mateix. A partir d'este nou entorn, esta nova situació generada, es busquen idees en les ferramentes habituals.

Pedra en el camí

Ací l'idea és exagerar, distorsionar o modificar de qualsevol forma una entitat de l'entorn del problema (generalment és molt útil supondre que certa entitat és tal com com es desija que anara, no com és en realitat).

Analogia

Les analogia nos servixen per a comparar successions d'idees que estan deslindar d'idees que siguen racionals o crítiques. En açò s'incrementa la velocitat per a crear idees. Alluntar-se d'estereotips marcats, no encasillarse solament en una idea, buscar diferents opcions per més excèntriques que estes semblen. Pot ser que un problema es represente en base en analogia, que resultaran confuses en un principi, pero en el seu degut processe de pensament es poden desenrollar.

El método d'inversió

En l'inversió de problemes, estos s'alteren en el seu sentit per a vore quin és el seu contrari i vore cóm es poden resoldre, vore el problema i girar-ho per a aplegar un resultat favorable. Sobre este método, no es planeja resoldre el problema de ple, sino que el prendre l'idea principal en invertir-ho servirà per a acostar-se a la seua solució.

El método d'inversió també tracta d'evitar l'encadenament d'idees i la cerrazón, buscar les solucions més desgavellades en ocasions pot funcionar. Vore el problema des de distints punts de vista, no fixar-se solament en un, tindre distints ànguls de visió que nos permeten tindre una visió més clara del problema, no vore-ho superficialment.

Fraccionament o divisió

L'objectiu del fraccionament és trencar la sòlida unitat de models d'idees, sense importar que siga confusa en alguns punts, pero no es tracta de trobar les parts o de dividir els models en components, sino de crear noves parts i fraccionar els mateixos components. Aixina, en dividir el model, s'obté material per a una reestructuració dels models, s'intenta formar un nou orde.

L'objectiu del fraccionament és evitar els efectes de l'inhibició implícita en els models fixos per mig de la seua descomposició.

Respostes idònees

Segons De Bono, existixen tres maneres en que el pensament puga ser obstruït: pot faltar una miqueta d'informació, pot existir un bloqueig mental o lo obvi obstruïx la visió d'una millor opció. El tercer cas tindria una solució en la llògica lateral.

Una volta estructurada l'informació és ya difícil transformar-la en una atra cosa. D'esta manera, sembla obvi que l'única eixida siga aquella que oferix l'informació ya estructurada, de modo que si dona resposta al problema que s'intenta resoldre, semblara que no hi ha necessitat de buscar una atra.

Bibliografia

• De Bono Edward. 2006. El Pensament Lateral. Editorial Paidós Ibèrica S.A. ISBN 968-853-233-9
• Paul Sloane. 1995. Test de Pensament Lateral. Jocs & Co. ISBN 84-88155-43-3
• Michael Voldosina. 2008. Acertijos de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-233-2
• Michael Voldosina. 2010. Nous Acertijos de Pensament Lateral. RBA Llibres S.A. ISBN 978-84-9867-708-9
• Paul Sloane i Dones MacHale. 2009. 105 Desafius de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-295-0
• Michael Voldosina. 2008. Acertijos de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-233-2
• Paul Sloane. 2009. Eixercicis de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 84-88155-59-X
• Paul Sloane i Dones MacHale. 2009. Pensament Lateral en Acció. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-111-3
• Paul Sloane. 2009. Pensament Lateral Pas a Pas. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-255-4
• Paul Sloane i Dones MacHale. 1995. Pensament Lateral en Totes Direccions. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-224-0
• Brega Marschoff. 2009. Menuda Gran Enciclopèdia del Nou Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-266-0
• Autors varis. 2005. Menuda Gran Enciclopèdia del Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-193-9
• Paul Sloane i Dones MacHale. 1996. Potencie el seu Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-950-765-214-1
• Paul Sloane i Dones MacHale. 2009. Pràctica de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 84-88155-63-8
• Paul Sloane i Dones MacHale. 2009. Súper Eixercicis de Pensament Lateral. Edicions De Ment. ISBN 978-987-20828-4-0
• Paul Sloane i Dones MacHale. 2009. Trampes del Pensament Lateral. Edicions De Ment.