Pentine d'or escita

El pentine d'or escita és un objecte que s'ha datat entre els anys 430 i 390 a. C., i que va ser elaborat pel poble escita, cultura indoeuropea de les estepas del nort del mar Caspio i originari de la conca del riu Volga o del Àsia central, que va alvançar cap a Europa de l'est cap al 700 a. C., la llengua del qual, l'antic osetio o alánico, pertanyia a la de les llengües iranias (com el persa o el kurdo).
Troballa i Història
[editar | editar còdic]El pentine d'or, va ser trobat en l'any 1913, per l'arqueòlec rus Nikolái Veselovski (Николай Иванович Веселовский; novembre de 1848 - 30 de març de 1918), en un kurgán, o túmulo funerari, cridat Kurgán de Solokha, situat en la ribera esquerra del riu Dniéper, a 18 quilómetros de la ciutat ucraniana de Velikaya Znamenka, (prop de Nikopol), monument funerari de 19 m d'alt i en un diàmetro d'aproximadament 100 m i que contenia dos tombes reals escitas, una central i una atra lateral, sent en esta última a on es va trobar el pentine d'or junt en atres objectes escitas d'incalculable valor.

Els nobles escitas solien ser enterrats junt als seus cavalls, les seues esposes o sirvientes i ademés en objectes d'or i armes.
Característiques
[editar | editar còdic]- Material: Or.
- Altura: 12.6 cm
- Esgambi: 10,2 cm.
- Pes: 294,1 grams.
- Decoració: Representació d'una batalla entre tres guerrers escitas.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Peine de oro escita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.