Perkūnas

Perkūnas

Image de la divinitat

Este artícul tracta sobre el deu del tro de la mitologia bàltica. Per a llegir l'artícul sobre la banda de roc letona, vore Pērkons.

Perkūnas (lituà: Perkūns, Perkūnas, letó: Pērkons, Pērkonos, prusiano: perkūns, perkunis, polac: Perkun, Perun, Perkwunos, eslové: Parkelj) és una de les deidades més importants del panteón bàltic. Està documentat, tant en la mitologia lituana com a letona, com el deu del tro, la pluja, les montanyas, els roures i el cel.

Etimologia

El nom sobreviu en el bàltic modern, en lituà com perkūnas ("tro") i perkūnija ("tormenta de trons"), i en letó com a pērkons (tant "tro" com "tormenta de trons"). Noms alternatius a este són Pērkoniņš i Pērkonītis (diminutivos) i Pērkona tēvs i Vecais tēvs.

Està relacionat en el deu eslau Perun (sl. Perún, Parom), aixina com en el deu finés Perkele, un dels noms d'Ukko ("home vell"), considerat com un préstam de la mitologia bàltica i el deu escandinau Fjorgyn.

El deu Perkūnas posseïx a la seua volta prou sobrenoms onomatopèyics en lituà, com són: Akmeninis, Blizgulis, Bruzdulis, Dievaitis, Dūdų senis, Dundulis, Dundusėlis, Dundutis, Kalvis, Karalius Perkūnėlis, Poškutis, Šarkutis, Tarškulis, Tarškutis, etc.

Lliteratura

• J.Suchocki, Mitologia Bàltica (Mitologia bałtyjska), Varsòvia 1991.
• Norbertas Vėlius (Hg.). Baltų religijos anar mitologijos šaltiniai, I. Vilna 1996. ISBN 5-420-01353-3
• Nijolė Laurinkienė. Senovės lietuvių dievas Perkūnas. Vilna 1996. ISBN 9986-513-14-6
• The Symbolism of the Luminaries in Ancient Lithuanian Songs // Lings Martin. Symbol and Archetype. Cambridge, 1991. P. 83-97.