Persistència acústica
La persistència acústica és el fenomen psicoacústico pel qual el cervell humà interpreta com un únic sò dos senyals acústiques distintes que apleguen en una separació temporal molt breu. Este efecte està relacionat en els llímits temporals de resolució del sistema auditiu humà i en l'integració temporal del sò en la corfa auditiva.
Diversos estudis indiquen que, per a que l'oït humà perceba dos sons com a events separats, deu existir una diferència temporal mínima d'aproximadament **70 ms** per a sons secs (com la paraula parlada) i al voltant de **100 ms** per a sons complexos o en major contingut harmònic.[1]
Relació en la distància i la velocitat del sò
[editar | editar còdic]Considerant que la velocitat del sò en l'aire és d'aproximadament **344 m/s**, per a que dos sons es perceben com a distints la diferència entre el recorregut directe i el recorregut reflectit deu ser d'uns **34 m**. Açò implica que, quan la font i l'oyent estan pròxims, la distància al pla reflector determina si es percep eco o reverberació.[2]
- Si el reflex prové d'una superfície situada a *més de 17 m**, l'oït distinguix clarament el sò directe del reflex, produint-se un eco.
- Si la reflexió aplega en una diferència temporal inferior a una dècima de segon (aprox. **17 m** de recorregut adicional), es percep com a reverberació.
Abdós fenomens poden coexistir quan existixen múltiples superfícies reflectantes a diferents distàncies, generant un camp sonor complex.
Importància en acústica arquitectònica
[editar | editar còdic]La persistència acústica és fonamental en el disseny d'espais com a teatres, auditoris, sales de conferències i estudis de gravació. Un temps de reverberació excessiu pot dificultar l'inteligibilitat del parla, mentres que una falta de reflexions primerenques pot empobrir la sensació de espacialidad en la música.[3]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Howard (2013). Acoustics and Psychoacoustics, Focal Press, p. 145. ISBN 978-0-240-82101-2.
- ↑ Sopena, Ramón (1955). «Eco», Nova enciclopèdia Sopena: diccionari ilustrat de la llengua espanyola, Volum 2.
- ↑ Everest, F. Alton (2001). Master Handbook of Acoustics, McGraw-Hill, pp. 85–90. ISBN 978-0-07-136097-5.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Recuero, Manuel. Acústica arquitectònica aplicada.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Persistencia acústica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.