Anar al contingut

Pertica (gènero)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pertica (gènero)

Pertica Kasper & H.N.Andrews (1972) és un gènero de plantes extintes descrit a partir del descobriment en 1972 dels restants fòssilés d'una de les seues espècies (Pertica quadrifaria) en el jaciment paleontológico de Trout Valley en l'estat de Maine, Estats Units. Per la cronologia dels sediment en els que es varen localisar els seus restants fòssils el gènero va ser datat en el periodo Emsiense del Devónico inferior.

Les espècies del gènero Pectica presentaven un talle erecto, presumiblement fotosintético en creiximent pseudomonopodial que en el cas de l'espècie tipo, Pertica quadrifaria, podia alcançar un metro d'altura i en Pertica dalhousii s'ha estimat en al voltant de 3 metros, sent per tant les espècies vegetals terrestres conegudes de major porte del periodo Devónico.

Les ramificacions laterals emergien en grups de quatre (tetrásticos) formant verticilos separats per seccions de talle nuet en espiral i sentit horari des de la base fins a l'àpiç de l'eix principal. Els brots laterals es ramificaban a la seua volta dicótomamente de forma molt profusa cada curts intervals i sent cada nova ramificació de menor gruixa que la precedent. En Pertica vària les ramificacions presentaven la dicotomia molt atenuada aplegant a apreciar-se divisió pseudomonopodial fins a cert grau. En l'extrem d'estes ramificacions se situaven els brots fèrtils.

En l'extrem dels brots fèrtils la ramificació dicótoma era més abundant i tenia lloc despuix de seccions cada volta més curtes de talle nuet terminant en grups de dos esporangis fusiformes. Despuix d'estes últimes ramificacions els esporangis acabaven formant densos grups esfèrics, en el cas de Pertica dalhousii de 32 a 128 esporangis per arracada. Es desconeix el mecanisme de dehiscencia que presentaven estos esporangis encara que associades a ella s'han identificat unes esporas esfèriques, decorades i triletas, que se suponen pertanyents a esta espècie, com a membres a la palinoespecie Apiculiretusispora.

Les primeres classificacions per a este gènero ho incloïa dins del grup parafilético Trimerophytopsida degut a que el seu creiximent pseudomonopodial podia situar al grup dins dels antecessors de les plantes en fulls. Més recents estudis situen al gènero dins del clado Euphyllophyta junt a Tetraxylopteris, compartint antecessor comú en Monilophyta.

Referències

[editar | editar còdic]