Anar al contingut

Peruphasma schultei

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Peruphasma schultei (Peruphasma schultei)

Peruphasma schultei conegut com a insecte pal de la bellea negra, insecte pal de vellut o insecte vellut d'ales roges, és una espècie de l'orde dels insectes pal. El nom comú insecte pal del Perú, fa referència a la llar i a les plantes alimentícies dels animals.[1]

Descobriment

[editar | editar còdic]

Peruphasma schultei va ser descobert en 2004 en la Cordillera del Còndor en el nort de Perú. En un àrea de tan sol cinc hectàrees. Degut a que hi ha atres espècies endèmiques en esta àrea, ha segut posada baix protecció pel govern peruà. Baixe la direcció del biòlec alemà Rainer Schulte, al nom del qual fa referència el nom científic de l'espècie, l'ONG INIBICO (organisació peruana de conservació de la naturalea)[2] com a part d'un proyecte de benefici per als pobladors del Parc Nacional Cordillera del Còndor, entre atres coses, va iniciar un programa de criança de l'insecte. El proyecte, programat per a eixecutar-se fins a fins de 2007, tenia com a objectiu lliberar a la mitat de les crío en la naturalea o vendre la mitat d'elles.[3] Gràcies als entusiasta dels fásmidos, esta espècie provablement es va salvar de l'extinció i ara és una espècie molt buscada i no rara entre els criadors de fásmidos.

Un insecte macho va ser depositat com holotip en la Universitat Nacional Major de Sant Marcos en Lima.[4]

Característiques

[editar | editar còdic]

Les femelles medixen de 55 a 70 milímetros i els machos de 40 a 50 milímetros de llarc. Els ulls grocs, les antenes anellades grogues i el llavi superior roig lluent formen un cridaner contrast en el cos negre aterciopelado. Les ales atrasseres són de color roig lluent en la zona atrassera. En el quarto davanter, són negres en un cridaner patró de ret blanca, de la mateixa manera que les ales davanteres molt chicotetes en forma de tegmina.

Comportament

[editar | editar còdic]

Els insectes són nocturns. Durant el dia s'amaguen en el dens fullage de les seues plantes alimentícies, representants dels pimenteros (Schinus) com. B. el fals pimentero (Schinus molle). Si els animals són molestats, alcen les seues colorides ales atrasseres, doblen l'extrem de l'abdomen cap a dalt o inclús en una curva cap a la base de l'abdomen i, per lo general, fugen molt ràpit. També poden rosar una secreció de defensa que crema els ulls, les mucoses o les ferides durant uns minuts, pero no provoca cap dany permanent. Conté casi exclusivament el perupasmal dialdehído, un estereoisómero de dolicodial.

Reproducció

[editar | editar còdic]

Quan els insectes alcancen la madurea sexual, es produïxen apareamientos freqüents i duradors en els que el macho és dut sobre el llom de la femella. A voltes, el macho no deixa el llom de la femella durant semanes. Els ous posats medixen uns tres milímetros de llarc i dos milímetros d'ample.[5] Les nimfes de 15 milímetros de llarc naixen despuix d'uns quatre o cinc mesos. Estos són inicialment de color marró i tenen un ampli anell blanc en cada una de les dos puntes de les antenes. Despuix de vàries mudes, les nimfes desenrollen la coloració d'alt contrast dels seus pares, que consistix en un llavi superior roig, ulls grocs, antenes en anells grocs i un cos negre aterciopelado. Solament les ales es formen solament durant la muda imaginal. Durant el dia, les nimfes a sovint es reunixen en grups, en els que varis animals se senten un damunt de l'atre i pengen de la part inferior dels fulls o branques. Quan se'ls molesta, poden fugir sorprenentment ràpit. Depenent de la temperatura, necessiten de quatre a sis mesos fins a convertir-se en imagos.[6][7]

Manteniment del terrario

[editar | editar còdic]

En captiveri, els insectes poden ser alimentats fàcilment en ligustro, pero també en forsitia o sirimomo. Pel tamany dels animals, el terrario deu tindre a lo manco 30 × 30 centímetros de tamany i 50 centímetros d'alt. Varis animals es poden socialisar fàcilment. La temperatura ambiente, és dir, 18-24 °C, és suficient per a una conservació satisfactòria. Solament es deu evitar el encharcamiento, #lo que es conseguix més fàcilment utilisant terrarios ben ventilats (per eixemple, aquells en una tapa coberta en mosquiteras). La humitat deu estar entre el 40 i el 60% per mig de pulverización regular (pulverizador de flors).[8]

L'espècie està catalogada pel Phasmid Study Group en el número PSG 270.[9]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

L'insecte figura en la Llista Roja de la UICN com en perill crític i es va actualisar per última volta en maig de 2018. Des de llavors, la seua població ha anat disminuint activament. Si ben no s'han realisat esforços de conservació directes per a les espècies en sí, se sap que habiten a lo manco en tres àrees protegides conegudes que es varen crear per a la preservació de la granota dart venenosa de Marañón, en perill d'extinció.

Amenaces

[editar | editar còdic]

Les múltiples amenaces a Peruphasma schultei són el resultat de les activitats humanes. Estos inclouen la pèrdua d'hàbitat per la conversió de terres per a l'agricultura i la ganaderia. També hi ha amenaces naturals d'incendis forestals.

Etimologia

[editar | editar còdic]

Esta espècie du el nom de Rainer Schulte, qui va recolectar els #espècimen originals.[10] Un dels seus noms comuns que figura en la llista roja de la UICN és l'insecte pal d'ulls dorats.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Alexander Esch: Stabschrecken, Gespenstschrecken, Wandelnde Blätter: Erfolgreiche Haltung von Phasmiden. Natur und Tier-Verlag, Münster 2012, ISBN 978-3-86659-221-6, S. 95–96.
  2. www.inibico.org - Seite der peruanischen Naturschutzorganisation INIBICO
  3. [1] archivat en Wayback Machine. - Phasmatodea-Seite von Oskar V. Conle und Frank H. Hennemann über Peruphasma schultei
  4. Paul D. Brock: Phasmida Species File Online. Version 2.1/3.5. (Recuperat el 14 de juny de 2009) http://phasmida.speciesfile.org/
  5. Uwe Dost: Fantastisch: Samtschrecken, DATZ 61 (4/2008, S. 74), Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart, ISSN 1616-3222
  6. [2] archivat en Wayback Machine. - Peruphasma schultei-Seite (engl.)
  7. Oliver Zompro: Grundwissen Pasmiden – Biologie - Haltung - Zucht. Sungaya Verlag, Berlin 2012, ISBN 978-3-943592-00-9, S. 65.
  8. www.phasmatodea.de[enllaç trencat] - Zuchtanleitung Peruphasma schultei auf der Phasmatodea-Seite von Oskar V. Conle und Frank H. Hennemann
  9. [3] archivat en Wayback Machine. - Phasmid Study Group Culture List (engl.)
  10. «Studies on neotropical Phasmatodea I: A remarkable new species of Peruphasma Conle & Hennemann, 2002 from Northern Peru (Phasmatodea: Pseudophasmatidae: Pseudophasmatinae)».Zootaxa.1068
    59–68.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]