Pes de les ciutats
El pes de les ciutats és un concepte utilisat per a referir-se al resultat de la de valoracions quantitatives i reflexions realisades sobre la cantitat de recursos consumits per les ciutats. Per a obtindre este resultat, es tenen en conte els recursos consumits, les alternatives sostenibles i una gestió més eficient dels recursos. Este concepte va ser plasmat en l'informe desenrollat per els experts que han treballat en el Panel Internacional dels Recursos, de ONU Mig ambient.
L'estratègia, basada en una urbanisació eficient i en la gestió dels recursos consumits en les ciutats i plasmada en el Panel Internacional de Recursos (IRP), s'ajusta als objectius de la Nova Agenda Urbana, aprovada per la Conferència de les Nacions Unides sobre la Vivenda i el Desenroll Urbà Sostenible en octubre de 2016 en Quito (Equador).
La població mundial s'assenta fonamentalment en zones urbanes, sent a on es produïxen el major consum de recursos i d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) contribuint al canvi climàtic. Les ciutats són responsables d'aproximadament el 60% del total mundial de el ‘consum domèstic de materials’ (CDM)[1]
Les ciutats tendixen a un creiximent urbà elevat per lo que l'utilisació dels seus recursos naturals deu fer-se de forma més eficient en relació en el transport, immobles comercials, i calefacció i refrigeració d'edificis en la finalitat de reduir el consum d'energia, les emissions de gasos d'efecte hivernàcul (GEI) i l'us de l'aigua.
En la Cim del Clima (COP26) de Glasgow (Regne Unit) es tracta l'adaptació, la mitigació, la finançació i la cooperació internacional com a eix principal en la colaboració a la disminució de la temperatura del planeta i les seues conseqüències, especialment prestant atenció a l'adaptació dels territoris més vulnerables davant els fenomens meteorològics extrems que ya sofrixen els països més desfavorits i que menys contribuïxen a la crisis climàtica.[2][3]
Concepte
[editar | editar còdic]Pes de les ciutats és com es denomina a l'informe elaborat pel Panel Internacional dels Recursos, a on "s'evaluen l'infraestructura, la tecnologia, els patrons espacials i els canvis de gobernanza necessaris per a transitar cap a modos de desenroll urbà socialment inclusivos, eficients en us de recursos i sostenibles".[4]
Els objectius són: conseguir una urbanisació en la que ‘ningú es quede arrere’, que es conseguixquen “economies sostenibles i inclusivas” i la ‘sostenibilitat ambiental’. Tot açò unit a la consecució de l'eficiència dels recursos, a la baixa emissió de gasos d'efecte hivernàcul i a la construcció de vivendes, infraestructures i servicis bàsics resilientes.
L'informe fa una crida a una nova estratègia per a l'urbanisació del sigle 21 en accions específiques sobre planificació urbana i l'eficiència dels recursos en un canvi d'enfocament. En "El pes de les ciutats" es plantejara propon canviar l'enfocament econòmic de gobernanza de "ciutats competitives" per un enfocament de "ciutats ben fundades" que servixca als interessos de tots els ciutadans. La transició cap a ciutats socialment justes, en baixes emissions de carbono i un us eficient de recursos naturals és fonamental per a conseguir els Objectius de Desenroll Sostenible i la Nova Agenda Urbana, d'ahí la necessitat de disminuir els consum i els residus.
Consum Domèstic de Materials (CDM)
[editar | editar còdic]El Panel Internacional dels Recursos ha conclós en un informe al que han denominat Pes de les ciutats, ha tingut en conte com a mida de quantificació el denominat Consum Domèstic de Materials (CDM). Este indicador CDM calcula el pes de les ciutats a través dels fluix dels recursos amprats en un territori i en un periodo de temps determinats.
El CDM és la diferència entre les entrades directes de materials i el total de materials consumits, expressat per mig de la fòrmula: CDM = ED – BCF, és dir la diferència entre Extracció domèstica: Materials extrets del mig ambient, que s'utilisen en l'activitat econòmica i BCF Balança comercial física (Importacions netes – Exportacions netes).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ ONU, Mig ambient (ed.): «El pes de les ciutats. Els recursos que exigix l'urbanisació del futur».
- ↑ «a-els-paises-vulnerables/20000013-4671010 La COP26 eleva el compromís en la finançació climàtica per als països vulnerables» (en és). www.efe.com. Consultat el 2021-11-10.
- ↑ «António Guterres: L'adaptació necessita el 50% de la finançació climàtica».
- ↑ «El pes de les ciutats».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peso de las ciudades» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.