Philosophical Magazine

Archiu:The Philosophical Magazine - 1st Series - Volume 1 - 1798 - Titlepage.png

Philosophical Magazine

Philosophical Magazine és una de les més antigues revistes científiques publicades en anglés. Iniciat en 1798 per Alexander Tilloch, en 1822 Richard Taylor es va convertir en redactor comú i s'ha publicat contínuament per Taylor & Francis des de llavors, era la revista d'elecció per a intelectuals com Faraday, Joule, Maxwell, J.J. Thomson, Rutherford i John Strutt, tercer baró Rayleigh. En efecte, el desenroll de la ciència des de fa més de 200 anys es pot rastrejar exhaustivament en les seues pàgines.

Història

Inicis

El nom de la revista es remonta a una época en que la "filosofia natural" comprenia tots els aspectes de la ciència: la física, la química, l'astronomia, la medicina, la botànica, la biologia i la geologia, ademés dels fenomens naturals de diversa índole, per eixemple, terremots, erupció volcàniques, raigs i auroras polars. El primer artícul publicat en la revista du a 'Conte de la palesa de motor del senyor Cartwright" (Account of Mr Cartwright’s Patent Steam Engine). Atres artículs en el primer volum inclou "Métodos de descobrir si el vi ha segut adulterat en qualsevol metal que siguen perjudicials per a la salut" (Methods of discovering whether Wine has been adulterated with any Metals prejudicial to Health) i "Descripció dels aparats utilisats per Lavoisier per a produir aigua de les seues parts components, oxigen i hidrogen" (Description of the Apparatus used by Lavoisier to produïx Water from its component Parts, Oxygen and Hydrogen).

XIX

A principis de el XIX, els papers clàssics d'Humphry Davy, Michael Faraday i James Prescott Joule animada pàgines de la revista, i en la década de 1860, James Clerk Maxwell va contribuir en varis artículs llarcs, que va culminar en un document que conté la deducció de que la llum és una ona electromagnètica o, com ell dia a sí mateixa: "difícilment podem evitar la conclusió de que la llum consistix en ondulacions travesseres del mateix mig que és la causa dels fenomens elèctrics i magnètics". El famós artícul experimental d'Albert Abraham Michelson i Edward Morley va ser publicat en 1887 i açò va ser seguit dèu anys més vesprada per "rajos catódicos" artícul de Joseph John Thompson - essencialment el descobriment de l'electró.

En 1814, la Philosophical Magazine es va fusionar en la Revista de Filosofia Natural, Química i les Arts (Journal of Natural Philosophy, Chemistry and the Arts), també coneguda com el Diari de Nicholson o Nicholson's Journal (publicat per William Nicholson), per a formar la The Philosophical Magazine and Journal. Fusions adicionals en els Anals de Filosofia (Annals of Philosophy) i El Diari de Ciència d'Edimburc (The Edinburgh Journal of Science) va dur a la retitulación de la revista en 1840, com "The London, Edinburgh and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science". En 1949, el títul va tornar a The Philosophical Magazine.

XX

En la primera part de el XX, Ernest Rutherford era un contribuidor freqüent. Una volta li va dir a un amic que "Mira el pròxim número de Philosophical Magazine; ¡És altament radiactiu!" (watch out for the next issue of Philosophical Magazine; it is highly radioactive!) Ademés del seu treball sobre la comprensió de la radiactivitat, Rutherford va propondre els experiments d'Hans Geiger i Ernest Marsden que va verificar en el seu model nuclear de l'àtom i va dur al famós artícul de Niels Bohr sobre els electrons planetaris, que es va publicar en la revista en 1913. Una atra contribució clàssica de Rutherford va ser titulat "Colisió de les partícules α en àtoms llaugers IV. Un efecte anómal en nitrogen" (Collision of α Particles with Light Atoms. IV. An Anomalous Effect in Nitrogen) un artícul que descriu no menys que la primera transmutació artificial d'un element.

En 1978, la revista es dividix en dos parts independents, Philosophical Magazine A i Philosophical Magazine B. La part A va publicar documents sobre l'estructura, els defectes i les propietats mecàniques, mentres que la partix B es va centrar en la mecànica estadística, les propietats electrònicas, òpticas i magnèticas.

Actualitat

Des de mediats de el XX, "Phil Mag" (aixina es coneix a la revista de modo carinyós), s'ha centrat en la física de la matèria condensada i publicat treballs importants sobre les recalcada, les propietats mecàniques dels sòlits, sòlits amorfos, els semiconductorés i les ulleres. Com les matèries varen evolucionar, es va fer més difícil de classificar l'investigació en distintes àrees, que ya no era considerat necessari publicar la revista en dos parts, per lo que en 2003 les parts A i B varen tornar a fusionar-se. En la seua forma actual, 36 números de la Philosophical Magazine són publicats cada any, complementada en 12 números de la Philosophical Magazine Letters.

Séries

Durant els seus 200 anys d'història, Philosophical Magazine en ocasions ha reiniciat els seus números al volum 1, designant una nova "série" cada volta. Les séries de la revista són les següents:

• Philosophical Magazine, Série 1 (1798-1826), els volums de l'1 al 68
• Philosophical Magazine, Série 2 (1827-1832), els volums de l'1 a l'11
• Philosophical Magazine, Série 3 (1832-1850), els volums de l'1 al 37
• Philosophical Magazine, Série 4 (1851-1875), els volums de l'1 al 50
• Philosophical Magazine, Série 5 (1876-1900), els volums de l'1 al 50
• Philosophical Magazine, Série 6 (1901-1925), els volums de l'1 al 50
• Philosophical Magazine, Série 7 (1926-1955), els volums de l'1 al 46
• Philosophical Magazine, Série 8 (1955-present), els volums de l'1 al 89 (fins a decembre de 2009)

Si la numeració no s'haguera produït, el volum de 2009 (série 8, volum 89) hauria segut el volum 401.