Piauhytherium capivarae
Piauhytherium és un gènero extint de mamífer herbívor, pertanyent a l'orde dels notoungulados i la família dels toxodóntidos. Va viure durant el Pleistoceno superior (fa prop de 10.000 anys), sent trobats els seus restants fòssils en Brasil. L'espècie tipo i única coneguda és Piauhytherium capivarae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Este animal en térmens generals recordaria a un hipopótam, dotat d'un hocico gran i curt, un cos massiç i una gran testa pesante. El cràneu media casi 60 centímetros de llongitut, #lo que indica que Piauhytherium podria ser tan gran com un rinoceront negre modern. Respecte als seus parents pròxim, tals com Toxodon, este animal posseïa pates més curtes i grosses, ademés de determinades diferències en la dentadura que ho distinguixen d'atres notoungulados presents en eixe periodo.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Piauhytherium capivarae va ser descrit per primera volta en 2013, en base en un cràneu complet en mandíbula i alguns oss postcraneales trobats en Serra dona Capivara en Piauí, en el nordest de Brasil. Este animal va pertànyer a un grup de notoungulados coneguts com els Toxodonta, el qual comprén a numerosos herbívors difosos durant el Cenozoico en Suramérica, del com el seu representant més conegut és Toxodon (del com es varen assignar alguns restants trobats en Brasil que han segut reasignados a Piauhytherium). Piauhytherium va deure ser molt similar a este últim, pero es diferenciava en alguns aspectes relacionats en els ossos de les seues pates i característiques de la dentadura.[1]
Un estudi de 2018 en que es va descriure a Falcontoxodon va determinar que Piauhytherium, junt en Mixotoxodon, Gyrinodon de Falcontoxodon, es troba en el mateix clado monofilético dins de la subfamília Toxodontinae. A continuació es mostra l'arbre filogenético més parsimonioso establint les relacions entre els gèneros de Toxodontidae, tal com va ser propost per Carrillo et al, 2018.[2] Alguns autors han sugerit que Piauhytherium és en realitat un sinònim més recent de l'espècie anteriorment nomenada Trigodonops lopesi.[3]
Paleobiología
[editar | editar còdic]Els ossos de les extremitats, que són particularment curts i massiços, varen dur als autors de la seua descripció científica original a hipotetizar que este animal va poder haver tingut un estil de vida semiacuático, similar al dels hipopótams actuals. Esta hipòtesis ya havia segut proposta anteriorment per a atres toxodóntidos (entre ells Toxodon), pero igualment ha segut refutada per atres estudis. El descobriment de Piauhytherium és notable ya que aumenta el grau de diversitat dels toxodóntidos en l'etapa final de la seua història evolutiva: en el Pleistoceno superior solament es coneixien adicionalment a Toxodon, Trigodonops i Mixotoxodon.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Guérin, Claude, and Martine Faure. "Un nouveau Toxodontidae (Mammalia, Notoungulata) du Pléistocène supérieur du Nordest du Brésil." Geodiversitas 35.1 (2013): 155-205.
- ↑ “The Neogene Record of Northern South American Native Ungulates” (2018). Smithsonian Contributions to Paleobiology 101 (101): iv-67. doi:.
- ↑ “Seasonal variations in diet (δ13C) and climate (δ 18O) inferred through toxodonts enamel teeth during the Clapix Pleistocene in the Brazilian intertropical region” (en) . Journal of South American Earth Sciences 121. doi:.