Pico de llum eterna

El terme pique de llum eterna descriu un punt en concret d'un cos del sistema solar banyat constantment per la llum del Sol. Açò és degut tant a la rotació del cos com a l'altitut del punt en qüestió. L'existència de dits punts va ser proposta per primera volta per Camille Flammarion en 1879, qui va especular en l'existència de zones en la Lluna a on es voria el Sol de forma constant. L'existència d'estos picos seria ventajosa per a l'exploració espacial i la colonisació d'alguns planetes o llunes, ya que es podrien situar dispositius generadors d'energia capaces de rebre llum solar de forma constant, sense importar l'hora del dia, i en uns rancs de temperatura estables.