Pin pa pun (novela)

Pin Pa Pun és una novela de l'escritor veneçolà Alejandro Rebolledo publicada en 1998. La novela va ser guardonada en el Premi Urbs a la novela de l'any i finaliste del Premi Rómulo Gallecs en 1999, any en que va guanyar Els detectius salvages de Roberto Bolaño.

Recepció

Pin Pa Pun va ser publicada en 1998 per l'editorial Llibres Urbs. A l'any següent, en 1999, la novela guanya el Premi Urbs a la novela de l'any per votació popular i aplega a ser finalista del Premi Rómulo Gallecs. Dita nominació va causar una ona de rebuig entre els intelectuals veneçolans. L'escritor Arnaldo Valero va descriure:

Per part del sector especialisat s'ha observat un evident menyspree per la novela de Rebolledo. Esta actitut resulta qüestionable una volta que el jurat de la XI edició del Premi Internacional de Novela Rómulo Gallecs va aplegar a incloure-la entre les trenta finalistes, és dir, la va reconéixer com un text rellevant entre el conjunt de noveles hispanoamericanes publicades en els últims dos anys. Com veem, els reproches de sensacionalisme publicitari o ardid editorial resulten inacceptables.

En una entrevista que va eixir publicada en el suplement "Paper Lliterari" del diari El Nacional, Adriano González León va qüestionar el sentit del gust dels llectors de Pin Pa Pun i els va recomanar atres llectures, incloent la Bíblia.

Entorn al seu estil d'escritura, Rebolledo va respondre a la polèmica generada a la nominació dient:

Yo no sé qué significa realisme màgic. [Pin pa pun] no és, per eixemple, igual que «Com a aigua per a chocolate», que és una ridiculez. El meu llibre no és com l'estupidea d'ambientar sempre la novela llatinoamericana en una facenda per allí botada en el mont (...) No puc ocultar que quan em varen manar a llegir [Cent anys de Soledad] en quart any de bachillerat vaig sucumbir davant la melancolia agrícola de García Márquez, pero despuix em vaig fastidiar i no la vaig poder terminar. Volia llegir atres coses. Crec que la gent, com yo, està fastidiada de que la novela llatinoamericana s'associe sempre en García Márquez, les gallines i els drames dels borrachos bohemio desubicados (...) eixes coses que tenen que vore en gallines i sapos que volen o en els drames dels borrachos exguerrilleros no són del meu complet agrade.

En 2010 la novela és reeditada per Edicions Puntocero.