Anar al contingut

Pinus monophylla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Pinyon with pine nuts in cone.jpg
Pinus monophylla

Pinus monophylla, el pi monoaguja,[1] és una espècie arbòrea de la família de les Pináceas.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es tracta d'un pi originari dels Estats Units i el noroest de Mèxic. L'àrea de distribució està entre la part més meridional d'Idaho, l'oest d'Utah, Arizona, suroest de Nou Mèxic, Nevada, est i sur de Califòrnia i nort de Baixa Califòrnia.

Apareix en altituts moderades, des dels 1.200 fins als 2.300 m s. n. m., rarament tan avall com 950 m i tan alta com 2900 m. Està estés i a sovint abundant en esta regió, formant amplis boscs oberts, a sovint mesclats en ginebreres en la formació vegetal de ginebrera i pi. El pi monoaguja és l'únic pi del món en una sola acícula.[2]

Archiu:Single-leaf pinyon 1.jpg
Pi monoaguja aïllat en un bosc en Juniperus osteosperma, Cordillera Pah Rah, Nevada
Archiu:Pinus monophylla near Lee Vining Creek.jpg
Vista de l'arbre

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre de tamany menut a mijà, que alcança 10-20 m d'alt i en un diàmetro en el tronc de fins a 80 cm rarament més. La corfa està irregularment velluda i escamosa. Les fulls ("acículas"), úniques per a un pi, usualment només una (no dos o més en un fascículo, encara que ocasionalment poden trobar-se arbres en acículas en parells), rígida, de 4-6 cm de llarc i color vert grisàceu a un vert azulado fortament glauco, en estomas sobre tota la superfície de la acícula (i tant en la superfície interior com a exterior en les acículas emparellades). Els estróbilos són globoso-aguts, el més gran dels verdaders pins piñoneros, 4,5-8 cm de llarc i ampla quan està tancat, vert al principi, en madurar ocre groguenc quan té 18–20 mesos de vell, en només un menut número de escamas molt grosses, típicament 8-20 escamas fèrtils.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1 Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Gerry Moore et al. 2008