Pinus peuce
Pinus peuce, el pi de Macedònia,[1] és una espècie arbòrea de la família de les pináceas.
Descripció
[editar | editar còdic]El seu tamany adult es troba entre els 35 i 40 m d'alt i pot aplegar a medir 150 cm de diàmetro de tronc. És un membre del grup dels pins blancs, i com tots els membres d'este grup, les acículas es troben en grups de cinc, en una envoltura caduca. Medixen entre 4,5 a 10 cm de llarc per 8 mm de gruixa. Cada grup es renova cada 2 a 5 anys. Les pinyes són pendulares, en una llongitut de 5 a 18 cm (sempre menys de 20 cm), de color marró anaranjado en madurar. Les llavors d'uns 7-8 mm de llarc tenen un ala de 2 cm que es dispersen en el vent en quant el con madura. El cascanueces comú també sol contribuir a la dispersió.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Habita de forma natural en el surest d'Europa (Albània, Montenegro, Sèrbia, Macedònia del Nort, Bulgària i en l'extrem nort de Grècia), en zones de montanya en les que alcança el llímit de la vegetació arbòrea, entre els 600 i 2200 m s. n. m. Per lo general alcança la llínea d'arbres alpina en esta àrea.[2]
Plagues
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que atres pins blancs d'Europa i d'Àsia, el pi de Macedònia és resistent al Cronartium ribicola.[3][4] Esta malaltia fúngica va ser accidentalment introduïda des d'Europa cap a Norteamérica, a on va causar gran mortalitat en les espècies natives de pi blanc en moltes àrees.
El pi de Macedònia té gran valor per a l'investigació en hibridació i modificació genètica per a desenrollar resistència al verdet en estes espècies. S'usa ocasionalment com arbre ornamental en parcs i grans jardins, donant confiabilidad constant en gran varietat de llocs a pesar de no tindre un creiximent ràpit. Tolera molt ben l'hivern sever, fins a per lo manco -45 °C i també l'exposició al vent.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus peuce va ser descrita per August Heinrich Rudolf Grisebach i publicada en Spicilegium florae rumelicae et bithynicae... 2: 349. 1846.[5]
- Etimologia
Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[6]
peuce: epítet grec de peuke que significa "avet".
- Sinonímia
- Pinus cembra var. fruticosa Griseb.
- Pinus excelsa var. peuce (Griseb.) Beissn.
- Strobus peuce (Griseb.) Moldenke[7][8][9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
- ↑ 2,0 2,1 «Pinus peuce» (en en). Gymnosperm Database. Consultat el 6 de juny de 2021.
- ↑ Søegaard, B. (1972). Relative blister rust resistance of native and introduced white pines in Europe. Pàgines 233–239 en Bingham, R. T. et al., eds. Biology of Rust Resistance in Forest Trees. O.S. Dept. of Agriculture Forest Service Misc. Publ. 1221.
- ↑ Popnikola, N., M. Jovancevic, i M. Vidakovic. 1978. Genetics of Pinus peuce Gris. Annales Forestals 7/6: 187-206.
- ↑ «Pinus peuce». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Pinus peuce». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 10 d'abril de 2013.
- ↑ Pinus peuce en PlantList
- ↑ Farjon, A. 1998. World Checklist and Bibliography of Conifers. Royal Botanic Gardens, Kew. 300 p. ISBN 1-900347-54-7.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pinus peuce cone pics (scroll half-way down)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pinus peuce» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.