Anar al contingut

Pinus rigida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pinus rigida, (Pinus rigida)

Pinus rigida, el pi bronco,[1] és una espècie arbòrea de la família de les Pináceas. Es tracta d'un pi de menut a mijà tamany (6-30 m), originari de l'est de Norteamérica. Esta espècie ocasionalment es hibrida en atres espècies de pi com el pi taeda, Pinus echinata i Pinus serotina; l'últim és tractat com una subespecie de P. rigida per alguns botànics.



Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

El pi bronco es troba principalment en els Estats Units del nordest, des de Maine i Ohio fins a Kentucky i el nort de Geòrgia. Uns pocs arbres apareixen en el sur de Quebec i Ontario. Este pi ocupa una varietat d'hàbitats des de terres altes arenenques àcides i àrides fins a les terres baixes pantanosas, i poden sobreviure en condicions molt pobres; és l'arbre principal de les Pine Barrens de Nova Jersey.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Les acículas estan en fascículos de tres, al voltant de 6-13 cm de llarc, i són rígides (sobre 1 mm d'ample) i a sovint llaugerament retortillats. Els cons tenen 4-7 cm de llarc i ovales en espines en les escamas. L'espècie és inusual en cuanto que a sovint té branques (cridats brots epicórmicos) que poden créixer directament des del tronc. Esta és una adaptació al fòc, que permet als arbres a rebrotar quan el fòc ha matat la corona; l'espessa corfa protegix el tronc del dany a menos que el fòc siga molt sever. Els arbres cremats a sovint formen arbres retortillats i raquítics en múltiples troncs com un resultat dels rebrots. Esta característica també fa que siga una espècie popular per al bonsái.

El pi bronco no és un gran arbre maderero, per la freqüència de troncs múltiples o torçuts; no és una espècie de creiximent ràpit com atres pins de l'est de Norteamérica. No obstant, creix be en llocs desfavorables. En el passat, va ser una gran font d'alquitrà i fusta per a la construcció d'embarcacions, voltons de mines i travessers de ferrocarril, degut a que l'alt contingut en resina de la fusta ho conserva de la podrimenta. La fusta del pi bronco també s'usava per a construir torres de radi per a la construcció en Alemània com Muehlacker i en Ismaning. Hui en dia el pi bronco s'usa principalment per a la construcció, polpa, caixons i combustible.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Pinus rigida va ser descrita per Philip Miller i publicat en The Gardeners Dictionary:... eighth edition no. 10. 1768.[3]

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.[4]

rigida: epítet latino que significa "rígida".[5]

Sinonímia
  • Pinus fraseri Lodd.
  • Pinus loddigesii Loudon
  • Pinus rigida f. globosa Allard
  • Pinus taeda var. rigida (Mill.) Aiton[6][7]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. Moore, Gerry; Kershner, Bruce; Craig Tufts; Daniel Mathews; Gil Nelson; Spellenberg, Richard; Thieret, John W.; Terry Purinton; Block, Andrew (2008). [1], Nova York: Sterling, p. 756. ISBN 1-4027-3875-7.
  3. «Pinus rigida». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 d'abril de 2013.
  4. En Noms Botànics
  5. En Epítets Botànics
  6. «Pinus rigida». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 d'abril de 2013.
  7. Pinus rigida en PlantList

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
  3. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  4. Radford, A. I., H. I. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  5. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  6. Small, J. K. 1933. Man. S.I. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons