Pinus uncinata

Archiu:Pinus uncinata0.JPG

Pinus uncinata (Pinus uncinata)

Pinus uncinata, de nom comú pi negre, és un arbre pertanyent a la família de les pináceas. És característic de les principals regions d'alta montanya d'Europa com els Alps, els Cárpatos o els Pirineus.

És reconegut com una sola espècie per alguns autors, no obstant, uns atres diferencien entre dos subespecies, que són: Pinus mugo subsp. uncinata en Europa Occidental i Pinus mugo subsp. rotundata en Europa Oriental.

Descripció

És un arbre poc elevat que rarament supera els 20 m d'altura, en copa generalment cònica o piramidal i fullage molt dens i obscur. Tronc recte, columnar, llevat en situacions molt expostes o #gelera, en que s'estova pel pes de la neu, ramificado casi des de la base, en corfa grisa obscura o pardo-grisácea. Fulls aciculares, color vert-obscur, de 3 a 8 cm de llarc per 1,5 a 2 mm de gruixa, en vora asprosa, en disposició molt densa sobre les branques i agrupades per parelles; es mantenen de 2 a 5 anys i són alguna cosa rígides pero poc punchants. Pinyes casi assentades, aovadas o aovado-còniques, asimètriques, de color pardo alguna cosa lustroso, en escamas proveïdes d'un escudete, recurvado cap a arrere, ganchudo, medixen de 5 a 7 cm per 2 o 3 d'ample. Piñones de color pardo-grisáceo o negruzcos de 4 a 5 mm, largamente alados (en ala de fins a 1,6 cm).
És una espècie monoica.
La floració es produïx de maig a juliol i les seues pinyes maduren de finals de setembre a octubre. Entre 15 a 17 mesos despuix s'òbrin, o durant la primavera següent.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx de forma natural en la zona occidental dels Alps, els Vosges, Massiç Central francés i els Pirineus, tenint com a llímit meridional en Espanya la Serra de Gúdar (Terol) i Serra Cebollera (#Soria i La Rioja). Les seues millors masses es troben en els Pirineus. S'ha usat ocasionalment per a repoblaments forestals en el Sistema Central, en el Moncayo i en atres zones. En dates històriques s'ha extinguit en la Cordillera Cantàbrica com demostren la persistència d'individus de pi selvat autòctons híbridados en esta espècie en la Pinada de Lillo, al que es denomina Pinus x rhaetica. Este híbrit es caracterisa per posseir apófisis ganchuda.

Espècie autòctona de tot el nort d'Espanya, en la cordillera Cantàbrica ocuparia principalment faixes superiors de la montanya i hàbitats adversos per a atres coníferes autòctones, com turberas, trampales, zones molt nivosas com a casetes de nivación i formes perinivales i atres mijos adversos. S'ampra en diversos repoblaments forestals de la Cordillera com en Pardomino o Port de Sant Glorio, en excelents resultats, tant per a recuperar la coberta vegetal com per a restaurar la biodiversitat. La seua desaparició en Cantàbria, Astúries i #León, de la mateixa manera que la del pi selvat en la Cordillera, està enllaçada en l'expansió de la cultura megalítica en totes les pastures altes de la cordillera Cantàbrica, com demostren els múltiples dólmenes, menhirs i megalits de l'Alt Campoo, Liebana o Montanya Lleonesa.

En les montanyas elevades, principalment entre els 1600 i 2400 m s. n. m., encara que puja en eixemplars aïllats fins als 2700 i pot descendir fins als 1400 m s. n. m. És l'arbre que alcança major altitut en la península ibèrica, colonisant tot tipo de terrenys i substrats, inclús els canchales i clavills de la roques; soporta molt ben frets intensos i prolongats i requerix un sol alguna cosa humit, no aguantant les sequies estivals.

Es mescla en el seu nivell inferior en el pi albar i en avets i hages; sobre sols àcits conviu freqüentment en nabius (Vaccinium myrtillus, Vaccinium uliginosum) i rododendros (Rhododendron ferrugineum) i sobre sols calcáreos en sauce pirenaic (Salix pyrenaica) i uns atres arbustos del pis subalpino.

Observacions

Alguns botànics consideren al pi negre com una subespecie de Pinus mugo. Llavors, si se seguix eixe criteri, deuria denominar-se Pinus mugo subsp. uncinata i aixina és com apareix el pi negre en algunes publicacions. No obstant el Pinus mugo és una espècie rastrera mentres que Pinus uncinata és un arbre.

El seu nom específic deriva de l'adjectiu llatí uncinatus, que significa "ganchudo" i aludix a l'ungla regirada que presenten les escamas de les seues pinyes. És un pi de creiximent llent i llarga vida, pot superar els 600 anys. La seua fusta és compacta, de gra fi, llaugera i fàcil de treballar, resinosa de calitat moltes voltes superior a la del pi albar, pero menys empleada per la seua escassea.

Per les seues exigències ecològiques, és insubstituible per a repoblar en el pis subalpino, a on eixercita de forma natural un important paper protector del sol i inclús colonizador.

Taxonomia

Pinus uncinata va ser descrit per Ramond ex A.DC. i publicat en Flore Française. Troisième Édition 3: 726. 1805.

Etimologia

Pinus: nom genèric dau en llatí al pi.

uncinata: epítet llatí que significa "enganchat" o ganchudo.

Sinonímia

• Pinus sanguinea Lapeyr.

Nom comú

• pi negre, pi negre de montanya, pi uncinado, pi uncinata, pineda loca, pi de ganchos, pi de montanya, pi more, pi moruno, pi mugo, pí negre.

Vore també

• Característiques de les pináceas

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pinus uncinata.

Archiu:Wiktionary-logo-v2.svg Pinus uncinata en el Viccionari.

• Pinus uncinata en Arbres Ibèrics