Anar al contingut

Pioneer P-3

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Able IV World's First Space Engine.jpg
Pioneer P-3

Pioneer P-3 o P 3 (també coneguda com Pioneer P-1, Atles-Able 4 i Pioneer X) va ser el nom d'una sonda espacial de la NASA llançada el 26 de novembre de 1959 per mig d'una eixida Atles i destruïda durant el llançament.

La missió de P 3 era situar una sonda en instrumentació científica en òrbita llunar per a estudiar l'entorn Terra-Lluna i desenrollar la tecnologia per a controlar i maniobrar una sonda llunar des de la Terra. Duya instruments i cambres destinats a estimar la massa de la Lluna i la topografia dels pols llunars, registrar la distribució i velocitat dels micrometeoritos i estudiar la radiació, els camps magnètics i les ones electromagnètiques de baixa freqüència en l'espai.

Inicialment denominada Pioneer P-1, la seua eixida portador va explotar en les proves d'ignició prèvies al llançament real. La sonda encara no estava colocada en l'eixida, aixina que despuix de canviar de nom i passar a ser denominada Pioneer P-3 li va ser assignat una atra eixida. El dia 26 de novembre de 1965, als 45 segons del llançament la cofia de plàstic de l'eixida es va trencar, exponent a la sonda i a la tercera etapa de l'eixida a enormes càrregues aerodinàmicas. Als 104 segons del llançament es va deixar de rebre telemetría de la tercera etapa de l'eixida per la seua destrucció i a la de la sonda.

Pioneer P-3 tenia forma d'esfera d'1 metro de diàmetro, en un sistema de propulsió situat en la part inferior que li donava una altura total d'1,4 metros.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]