Pipkrake
Un pipkrake o agulla de gèl és un cristal de gèl que, ubicat en la superfície del sol, s'alça com una menuda torre. Este fenomen periglacial es produïx quan la temperatura del sol està per damunt dels 0 °C i la temperatura de l'aire superficial està per baix de 0 °C; per lo que la humitat del sol ascendix per capilaridad. Es dona especialment en ambients alpins i en sols humits.
Els típics pipkrakes medixen uns pocs centímetros de llongitut, encara que varien d'uns pocs milímetros fins a quaranta centímetros. En desenrollar-se l'agulla, esta pot alçar menudes partícules del sol, realisant una llabor de classificació dels materials. És un factor contribuent a l'erosió del sol i a la destrucció de la vegetació.[1] En zones de pendent, les agulles de gèl poden contribuir a aumentar l'intensitat dels processos de solifluxión.[2]
El terme «pipkrake» ve del suec pipa (tubo) i krake (dèbil, fi), i va ser falcat en 1907 per Henrik Hesselman.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lawler D.M.Cold Regions Science and Technology.15(3)
- 295-310.Consultat el 7 de febrer de 2010.
- ↑ Pidwirny, M.. «Periglacial Processes and Landforms» (en anglés). Fundamentals of Physical Geography. Consultat el 7 de febrer de 2010.
- ↑ Lawler, D. M.Weather.44
- 406–409.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pipkrake» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.