Pirofilita
La pirofilita és un mineral del grup VIII (silicats) segons la classificació de Strunz. És un silicat d'alúmina hidratado, la fòrmula de la qual és A el2Si4O10(OH)2 i la seua composició teòrica és 66,7% SiO2, 28,3% A el2O3 i 5% H2O. Normalment està mesclat en caolinita, alunita i cuarzo.
Normalment es presenta en forma de laminillas o en agregats foliáceos o radiados, per la seua estructura i fractura micáceas, lo que ademés la fa ser suau i untuosa al tacte.
La pirofilita va ser descoberta per primera volta en el jaciment d'or de Berezovskoye, en l'óblast de Sverdlovsk (Ural) en Rússia i descrita en 1829 per R. Hermann, gràcies al seu comportament distintiu al soplete per les paraules gregues πυρο- pyro , 'fòc' i φύλλον phyllon, 'full'.[1]
Usos
[editar | editar còdic]En Chile s'ampra fonamentalment com a càrrega en pintures. També es pot utilisar com lubrificant sec, aïllant tèrmic i elèctric, en l'indústria del paper, goma, textil i del sabó.
Producció
[editar | editar còdic]La producció de pirofilita prové essencialment de les Regions IV i V, ha segut històricament efectuada baix la denominació de talc. La producció del 2005 mostra un creiximent de 45,9% respecte del 2004.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ History and Perspectives of clay science - Pyrophyllite (Hermann, 1829) [1] archivat en Wayback Machine. (anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirofilita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.