Plàstic biodegradable
El plàstic biodegradable està dissenyat per a que els organismes vius ho utilisen com a font de carbono i, per tant, consumen el material plàstic.
Alguns plàstics són biobasados, és dir, fabricats en matèries primeres orgàniques que procedixen de fonts renovables, com la banana, la yuca, la celulosa, els llegums que contenen grans cantitats d'àcit làctic, els polisacàrits, polilactonas, polilactidos, el oli de soja i la fécula de creïlla. Al final de la seua vida útil, poden ser biodegradados per acció de microorganismes aerobios, pràcticament solament en compostas grans o industrials en les que s'alcancen i mantenen elevades temperatures i tenen suficient oxigenación. No tots els plàstics biobasados són biodegradables en curt temps; hi ha algunes tecnologies que a partir d'un residu vegetal produïxen un polímero en les mateixes propietats que un plàstic d'orige fòssil que va ser dissenyat per a mantindre bones propietats mecàniques i no degradar-se en curt temps. Per les seues poques propietats mecàniques els plàstics biobasados són impossibles de reciclar.
Existixen aditius de nova generació, en tecnologia enzimàtica anaerobio, que permeten que un plàstic convencional o biobasado, quan termina la seua vida útil, siga rebujat en un tiradero de fem o farcidura sanitària, i per acció de microorganismes anaerobio presents naturalment en estos llocs començarà la biodegradación accelerada d'estos materials plàstics. Estos aditius tenen la ventaja de permetre que el plàstic es recicle, ya que no afecten les seues propietats originals i a diferència de tecnologies com els aditius degradables per oxidació, exposició a la llum o a la calor que en condicions ambientals, comencen a fragmentar-se perdent propietats, generant microplasticos i impossibiliten el seu reciclage, ya que el mecanisme d'biodegradación seguix rutes biològiques i no físiques.
Els polímero sintètics provinents de fonts fòssils com el petròleu i carbó són utilisats diàriament en empaques per a la comercialisació de productes que satisfan les necessitats dels sers humans ya que per la seua estructura molecular, són resistents i duradors lo que els ha permés ser utilisats en multipleas aplicació ya que són llaugers, tenen bona resistència, es poden processar de múltiples formes, etc.
En l'actualitat resultaria difícil prescindir dels plàstics, no solament per la seua utilitat sino també per l'importància econòmica que tenen estos materials. Açò es reflectix en els índexs de creiximent d'esta indústria que, des de principis del sigle passat, supera a casi totes les demés activitats industrials i grups de materials. Els plàstics són barats i semblen durar indefinidament. Estan presents en els productes envasats, en el transport, en els edificis, en l'equipament deportiu i en la tecnologia mèdica, entre atres àrees. Els plàstics són substàncies orgàniques que s'obtenen per mig de reaccions químiques entre diferents matèries primeres d'orige sintètic o natural i que poden ser molejats o processats en una gran varietat de formes, aplicant calor i pressió. En l'actualitat es produïxen més de 700 tipos de plàstics, entre ells, poliestireno, nylon, poliuretano, policloruro de vinil (PVC), baquelita, silicona, resines epoxi, i poliamides. Es diu que són polímero (del llatí “poli = moltes” i “mers = parts”) perque estan formats per llargues cadenes de molècules (monòmers) unides entre sí que contenen en la seua estructura principalment carbono i hidrogen. Els polímero poden ser naturals o sintètics.
Fabricació per mig d'almidó
[editar | editar còdic]Per a fabricar plàstics biodegradables s'utilisa, principalment, com a matèria primera el almidó, un polímero natural obtingut del dacsa, del blat o de la creïlla. Dins d'estes fonts la que millor resultats està donant és el almidó de creïlla, ya que aparte de ser un recurs renovable i inagotable, presenta cicles de vida curts i tancats en alts rendiments de cultiu per hectàrea, baixos consum d'aigua, impulsa el desenroll del sector agrícola i potencia el cultiu d'extensions en via d'abandó. La producció del plàstic biodegradable escomença en l'almidó que s'extrau de la dacsa, després els microorganismes ho transformen en una molècula més menuda d'àcit làctic que servix com a base per a l'elaboració de cadenes polimèriques d'àcit poliláctido (PLA). L'entrecreuat de cadenes de PLA dona lloc a la làmina de plàstic biodegradable que servix de base per a l'elaboració de numerosos productes plàstics no contaminants. Els plàstics biodegradables produïts a partir d'almidó poden injectar-se, extruirse i termoformarse, d'igual forma que els plàstics convencionals derivats del petròleu i els productes obtinguts presenten les mateixes propietats característiques físic-químiques.
Propietats
[editar | editar còdic]
En el almidó està present la hidrofilicidad, la qual es forma per gran cantitat de grups hidroxilo conseguint aixina disminuir l'absorció de l'aigua pero esta disminució comporta a un efecte negatiu en la superfície dels productes plàstics biodegradables, per esta raó s'han efectuat múltiples investigacions en la modificació de l'almidó natural per mig de reaccions químiques que transformen els grups hidroxilo ya siga associant-los en atres polímero menys hidrofílicos o canviant els productes finals per mig de via física per métodos de bloqueig com a recobriment superficials. La modificació superficial dels productes procedents d'almidó permet una disminució de la hidrofilicidad sense afectar apreciablemente les propietats del material, dissenyant tractaments que no generen grans canvis en el producte i aplegar a reduir els costs en la seua producció.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Plástico biodegradable» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.