Anar al contingut

Pla anatòmic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:BodyPlanes.jpg
Pla anatòmic
Archiu:Planos anatómicos.svg
Plans anatòmics en un ser humà.

Descripció

[editar | editar còdic]

La posició anatòmica es descriu com: Cos humà de peu, empinat, en vista al front, peus separats a l'altura dels muscles i apuntant al front, extremitats superiors esteses als costats del tronc en les mans en supinación (palmes cap a al front)

Els plans de l'espai són tres; els principals són:

  • Els plans coronales o frontals s'orienten de manera vertical, de forma tal que dividixen al cos en anterior i posterior.
  • Els plans sagitales o laterals de la mateixa manera que el pla coronal, s'orienten verticalment; no obstant, són perpendiculars als plans coronales, i d'esta forma dividixen del cos en zones dreta i esquerra. Al pla que discorre centralmente en el cos i a la seua volta forma en igual mida a les zones esquerra i dreta se li crida pla mig sagital.

El Pla horisontal, són qualsevol pla paralel al sol que dividix el cos en posició anatòmica en seccions superior o cefàlica i inferior, podálica o cabal. Se'ls poden afegir dos, són més usats per a dividir en els plans anteriors quan part del cos en específic:

  • Els plans transversos, horisontals o axials són relatius a una estructura en particular, i són perpendiculars a l'eix llongitudinal de dita estructura. Si l'estructura és el cos en el seu conjunt, són equivalents als plans horisontals. Definixen les zones proximal i distal.
  • Els plans oblicuos tallen part del cos en una direcció que no és paralela i són molt importants

Considerant els tres eixos de l'espai:

  • L'eix vertical
va del cap als peus: és un eix cefalo-cabal (cap-coa) o celafo-podalico (cap-peus) en bípedos.
  • L'eix horisontal
va de costat a costat: és un eix latero-lateral.
  • L'eix anteroposterior
va d'avant cap a arrere: és un eix ventro-dorsal.

Relació i comparació

[editar | editar còdic]

Varis adjectius, disposts com a parelles de vocablo oposts descriuen les relacions entre les parts del cos o comparant-la en la posició de dos estructures.

  • Superior es referix a una estructura més proximal al vèrtiç (vértex), la part més elevada del cràneu..
  • Craneal es referix al cràneu, o a la part superior del cos.
  • Inferior es referix a una estructura situada més prop de la planta dels peus.
  • Cabal és un terme direccional útil que indica cap als peus o la regió de la coa, representada en el ser humà pel cóccix (os de l'extrem inferior de la columna vertebral).
  • Posterior (dorsal) indica la superfície dorsal del cos o més pròxim a la cavitat anal.
  • Anterior (ventral) indica la superfície frontal del cos.
  • Rostral s'usa a sovint per a descriure les parts del cervell; significa "cap al rostrum"; no obstant, en el ser humà es referix més a la part anterior del cap.
  • Medial s'ampra per a indicar que una estructura està més pròxima al pla mig del cos.
  • Lateral indica que una estructura està més alluntada del pla mig (dit polze).
  • La esquena es referix habitualment a la cara superior de qualsevol part que protruye anteriorment des del cos, com l'esquena de la llengua, el nas, el pene o el peu.
  • Plantar relatiu a la planta del peu, oposta a l'esquena. L'esquena és la superfície dorsal i la planta és la superfície plantar.

Els térmens combinats descriuen posicions intermiges:

  • Inferomedial significa més pròxim al peu i al pla mig, per eixemple, les posicions anteriors de les costelles discorren inferomendialment.
  • Superolateral indica més pròxims al cap i més llunt del pla mig.
  • Superficial, intermig i profunt es referixen a la posició d'estructures sobre la superfície del cos, o be a la relació d'una estructura en una atra subjacent o suprayacente.
  • Extern significa fòra o més llunt del centre d'un orgue o cavitat.
  • Intern significa dins (o més pròxim) del centre, independentment de la direcció.
  • Proximal i distal s'usen en comparar posicions més pròximes o més lluntanes, respectivament, de la raïl d'un membre o de la cara central d'una estructura llineal.


Referències

[editar | editar còdic]