Anar al contingut

Pla invariable

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Inclinament al pla invariable per als jagants gaseosos:
Any Júpiter Saturn Urà Neptú
2009[1] 0.32° 0.93° 1.02° 0.72°
142400[2] 0.48° 0.79° 1.04° 0.55°
168000[3] 0.23° 1.01° 1.12° 0.55°

El pla invariable d'un sistema planetari, també cridat pla invariable de Laplace, és el pla que passa pel seu baricentre (centre de massa) perpendicular al vector del seu moment angular. En el sistema solar, al voltant del 98% d'este efecte és produït pels moments angulars de la òrbita dels quatre planetes jovianos (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú). El pla invariable és de 0.5° al pla orbital de Júpiter,[1] i pot ser considerat com el promig ponderat de totes les òrbites planetàries i plans rotacionales.

Este pla és a voltes cridat el "Laplaciano" o "pla de Laplace" o el "pla invariable de Laplace", encara que el pla de Laplace en major freqüència es referix al concepte relacionat en la precesión del pla orbital. No es deuen confondre, no obstant, sorgixen de l'obra de (i per lo manco a voltes el nom de) l'astrònom francés Pierre Simon Laplace.[4] Les dos són equivalents solament en el cas de que tots els perturbadores i les resonàncies estiguen llunt del cos de precesión. El pla invariable deriva simplement de la suma de moments angulars, que és "invariable" sobretot el sistema, mentres que el pla de Laplace pot ser diferent per a diferents objectes en òrbita dins d'un sistema. Laplace cridat el pla invariable, el pla de superfícies màximes, a on l'àrea és el producte del radi i el seu canvi d'horari diferenciat dR/dt, és dir, la seua velocitat, multiplicada per la massa.

Inclinament
Nom Inclinament
a la eclíptica
Inclinament a el
equador del Sol
Inclinament
al pla invariable[1]
Terrestres Mercurio 7.01° 3.38° 6.34°
Venus 3.39° 3.86° 2.19°
Terra 7.155° 1.57°
Mart 1.85° 5.65° 1.67°
Jagants
gaseosos
Júpiter 1.31° 6.09° 0.32°
Saturn 2.49° 5.51° 0.93°
Urà 0.77° 6.48° 1.02°
Neptú 1.77° 6.43° 0.72°


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «MeanPlane (pla invariable) for 2009/04/03» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 d'abril de 2009. Consultat el 16 de juny de 2011. (produït per Solex 10)
  2. (produït en Solex 10)
  3. (produït en Solex 10)
  4. La Plau, Marquis de (Pierre Simon Laplace). Mécanique Céleste, traduït a l'anglés per Nathaniel Bowditch. Boston: 1829, en quatre volums (1829–1839). vejau volum I, capítul V, especialment la pàgina 121. Producció original; Traite de mécanique céleste (Tractat en Mecànica Celest) en cinc volums, 1799–1825.