Planímetro

Planímetro

Un planímetro (1908) medint l'àrea indicada per traçat del seu perímetro.

El planímetro és un aparat de medició utilisat per al càlcul d'àreas irregulars. Este model s'obté en base en la teoria d'integrals de llínea o de recorregut.

Context

Per als casos en els que es necessita calcular superfícies irregulars o en perspectiva, com a mapes o taques la geometria clàssica o inclús la geometria analítica no són suficients i no presten major utilitat. Per això és necessari recórrer a una ferramenta de medició específica per a tal fi, el planímetro és una bona i fàcil alternativa.

Model i esquema d'utilisació

Es té un orige O, dos llongituts constants conegudes R i L, i els ànguls variables  i  respectivament, que es formen en l'horisontal,

Per a poder calcular l'àrea A de la secció irregular, segons la teoria del càlcul, s'ampra una integral de llínea en sentit contrari a les manetes del rellonge (per a resultat positiu).

Pero el vector r, no és fàcilment implementable en la vida real, ya que es té un llarc i un àngul variables. Per a simplificar l'implementació del vector r, es recorre a la suma de dos vectores el mòdul de la qual és constant, pero es tindrien dos ànguls variables, els quals són senzills de medir.

Vore també

• Instrument de medició.