Planck (satèlit)
Plantilla:Cosmologia El satèlit artificial Planck, conegut anteriorment com Planck Surveyor,[1] és la tercera missió de mig tamany (M3) del programa científic Horizon 2000 de l'Agència Espacial Europea. El llançament es va produir a les 10:15 (hora Guyana Francesa) del 14 de maig de 2009 des del Port espacial de Kourou (Guayana Francesa) impulsat per una eixida Ariane 5 junt al Observatori Espacial Herschel, en configuració dual.[2] Està dissenyat per a detectar les anisotropía en el fondo còsmic de microones en casi tot el cel menys un octau, en una resolució i sensibilitat sense precedents. Planck va ser una font valiosíssima de senyes en els que es comprovaran les teories actuals sobre l'univers primitiu i els orígens de les estructures còsmiques.
La missió Planck era coneguda inicialment com COBRES/SAMBA. COBRES per Cosmic Background Anisotropy Satellite i SAMBA per Satellite for Measurement of Background Anisotropies. Posteriorment, els dos grups d'estudi es varen fondre en una sola missió, que despuix d'haver segut seleccionada i aprovada, va ser renombrada en honor del científic alemà Max Planck (1858-1947), Premi Nobel de Física en 1918.
Despuix del llançament, en primer lloc la sonda Planck es va separar del conjunt de llançament i a continuació es va colocar en una òrbita de halo heliocéntrica entorn al punt de Lagrange L2 Sol-Terra, situat a uns 1,5 millons de quilómetros de la Terra. A eixa distància es minimisen les interferències generades per la Terra o la Lluna en el telescopi.
El Planck està dotat d'un espill d'1,5 metros de diàmetro. El telescopi va ser usat per a captar radiacions en dos bandes de freqüència, una alta i una atra baixa, en els següents instruments:
- Low Frequency Instrument (LFI) és un aparat que consistix en 22 receptors que funcionen a -253 °C. Estos receptors deuran treballar agrupats en quatre canals de freqüències, captant freqüències entre els 30 i 100 GHz. Les senyals eren amplificades i convertides en un voltage, enviat posteriorment a un ordenador.
- High Frequency Instrument (HFI) és un aparat compost de 52 detectors, que treballen convertint radiació en calor. La cantitat de calor és medida per un menut termómetro elèctric. La temperatura és anotada i convertida en una senya d'ordenador. Este instrument treballa a -272,9 °C
Més de 40 instituts d'investigació d'Europa i Estats Units es varen unir en esta missió per a construir els instruments de la sonda.
L'instrument de medició de baixa freqüència va ser construït en la participació de 22 instituts científics, liderats per l'Institut d'Astrofísica Espacial i Física Còsmica (CNR) en Bolonya, Itàlia.
L'instrument d'alta freqüència va ser elaborat per un consorci de més de 20 institucions científiques, liderades per l'Institut d'Astrofísica Espacial (CNRS) en Orsay, França.
Els espills dels telescopis primari i secundari varen ser fabricats en fibra de carbono per un consorci danés liderat pel Danish Space Research Institute, en Copenhague, Dinamarca.
La Planck va complementar les senyes obtingudes per la WMAP, ya que esta també es va centrar en medir fluctuacions de la radiació de fondo de microones, pero a una escala molt major.
Al final de la seua missió, la sonda Planck va ser posada en una òrbita heliocéntrica i tota la seua energia va ser agotada per a impedir que poguera posar en perill atres missions futures. El comando de desactivació final va ser enviat a la sonda Planck en octubre de 2013.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ Alicia Rivera. «'Herschel' i 'Planck' inicien el seu viage per l'espai». El País. Consultat el 15 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Planck (satélite)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.