Plasmón de superfície localisat
Un plasmón de superfície localisat (Localized Surface Plasmon, LSP) és el resultat del confinament d'una plasmón de superfície en una nanopartícula en dimensions comparables a la de la llongitut d'ona de la radiació electromagnètica empleada per a excitar el plasmón. Quan una chicoteta nanopartícula metàlica esfèrica és irradiada per la llum, el camp elèctric oscilante causa els electrons de conducció oscilen de manera coherent. Quan el núvol d'electrons es desplaçada en relació en la seua posició original, sorgix una força restauradora d'atracció, donada per la força de Lorentz, entre electrons i núcleus,[1] resultant en una oscilació del núvol electrònic. La freqüència de resonància de el LSP està determinada per la densitat d'electrons, la massa d'efectiva d'electrons, i el tamany i la forma de la distribució de càrrega,[2] és dir, les característiques intrínseques del material, aixina com de la geometria de la partícula en a on s'excita el LSP.[1] Dins dels efectes de el LSP es pot identificar el realce o aument del camp electromagnètic propenc en certes regions al voltant de la partícula a on el LSP és excitat, aixina com l'espectre d'extinció de llum per la partícula que té un màxim a la freqüència resonància de el LSP. Este últim fenomen, en particular, explica els colors lluents presents en solucions coloidales de nanopartículas metàliques.[3]
Per a metals com l'argent i l'or, la freqüència de resonància és també afectada pels electrons en lo orbitales d. L'argent és una elecció popular en els plasmones, que estudia l'efecte d'acoplar la llum a les càrregues, ya que pot soportar un plasmón de superfície en un ampli ranc de llongituts d'ona (300-1200 nm), i la seua llongitut d'ona d'absorció màxima es canvia fàcilment.[1] Per eixemple, la llongitut d'ona d'absorció màxima de les nanopartículas d'argent triangulars es va modificar canviant la nitidea del cantó dels triànguls. Les quals varen sofrir un canvi de color blau a mida que es disminuïa la nitidea del cantó dels triànguls.[4] Ademés, llongitut d'ona d'absorció de l'absorció màxima va experimentar un canvi de color roig a mida que s'agregava una major cantitat d'agent reductor (HAuCl4) i aumentava la porosidad de les partícules.[3] Per a les nanopartículas semiconductors, l'absorció òptica màxima a sovint es troba en la regió del infrarrojo propenc i del infrarrojo mig.[5][6]
Propagació de plasmones de superfície
[editar | editar còdic]Els plasmones de superfície localisats són distints dels plasmones de propagació. En els plasmones de superfície localisats, el núvol d'electró oscila colectivament. En la propagació de plasmones de superfície, el plasmón de superfície es propaga d'un costat a un atre entre els extrems de l'estructura. Els plasmones de superfície de propagació també deuen tindre a lo manco una dimensió que és propenc a o més llarga que la llongitut d'ona de la llum incident. Les ones creades en els plasmones de superfície en propagació també es poden ajustar controlant la geometria de la nanoestructura metàlica.[1]
Caracterisació i estudi dels plasmones de superfície localisats
[editar | editar còdic]Un dels objectius de la plasmónica és comprendre i manipular plasmones de superfície a nanoescala, per lo que és important la caracterisació dels plasmones de superfície. Algunes tècniques que s'utilisen en freqüència per a la caracterisar els plasmones de superfície són la microscopía de camp obscur, l'espectroscòpia UV-vis-NIR, i la dispersió Raman de superfície millorada (SERS).[1] En la microscopía de camp obscur, és possible de controlar l'espectre d'una nanoestructura metàlica individual a mida que canvia la polarisació en la llum incident, llongitut d'ona, o les variacions en l'entorn dielèctric.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Maier, Stefan A. (2007). Plasmonics: Fundamentals and Applications, Springer US, pp. 5–19. ISBN 978-0-387-33150-8. Erro en la cita: Etiqueta
<ref>no válida; el nombre «:1» está definido varias veces con contenidos diferentes - ↑ 107
- 668–677.doi:10.1021/jp026731i.
- ↑ 3,0 3,1 Nature Protocols.2(9)
- 2182–2190.ISSN 1750-2799.doi:10.1038/nprot.2007.326.
- ↑ Chemistry – A European Journal.16(42)
- 12559–12563.ISSN 1521-3765.doi:10.1002/chem.201002665.
- ↑ (2014).Chem. Soc. Rev..43(11)
- 3908–3920.doi:10.1039/c3cs60417a.
- ↑ (2015).ACS Nano.9(1)
- 378–386.doi:10.1021/nn505416r.
- ↑ Analytical and Bioanalytical Chemistry.379(7)
- 920–930.ISSN 1618-2650.doi:10.1007/s00216-004-2708-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plasmón de superficie localizado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.