Plaure (geografia)

Es diu plaure o plácer a un banc d'arena, fango o pedra pla i poc profunt,[1] en a on s'acumulen minerals valiosos formada per la separació per gravetat d'una roca mare específica durant els processos sedimentarios.[2] La RAE ho definix com un arenal a on la corrent de les aigües dels rius va depositar partícules d'or.[3]
Sarmiento escriu placel. Es dien també plaers en les illes del Carib les pesquerías a on es buscaven perles i igualment es donava esta denominació a les minas riques de metals. Per semblança es diuen plaers als arenals en que remansa l'aigua d'alguns rius que carregen grans d'or.
Plaure, segons Juan Pérez de Moya, és tot baix d'arena, i afig que esta denominació es va donar per ironia a tals parages perque no seria plaure anar un navío navegant i assentar-se en un baix d'arena sense poder anar arrere ni alvance.
Uns atres no obstant ho entenen al revés que Moya: creuen que la veu prové del plaure que en realitat oferix al navegant el fondeadero d'esta classe, a on la mar és mansa o mai tan elevada com en el golf i es considera lliure dels riscs i en realitat més descansat de les fatigues anteriors.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «geologyscience.com».
- ↑ Ore Geology Reviews.28(4)
- 373–375.ISSN 0169-1368.doi:10.1016/j.oregeorev.2005.02.001.Consultat el 2024-08-23.
- ↑ Diccionario de la lengua española
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placer (geografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.