Poble espanyol segons la Constitució

Erro al crear miniatura:

Monument a la Constitució situat en Saragossa. Les tres piràmides representen els tres poders de l'estat mentres que l'esfera central representa la ciutadania espanyola.

El poble espanyol, segons l'artícul primer de la Constitució de 1978, és el subjecte de la sobirania nacional, del que emanen els poders del Estat. Són els representants del poble espanyol, elegits democràticament, els depositario d'eixa sobirania en les Corts Generals: el Congrés dels Diputats i el Senat.

La formulació dels conceptes del constitucionalisme clàssic, que des de la Revolució francesa (Qué és el Tercer Estat de Sieyès) alternava en ubicar la sobirania, una volta extreta de Deu, en la nació (sobirania nacional, més moderada) o el poble (sobirania popular, més radical); queden puix en la Constitució espanyola resolts de tal manera: la sobirania és permanentment nacional, i residix coyunturalmente en el poble (per eixemple, el cens electoral a 14 de març de 2004) que la deposita interinamente en les Corts Generals.

Durant el procés constituent, distints representants polítics varen considerar l'artícul 1.2 de la Constitució contradictori mentres que consideraven que es referia simultàneament als conceptes polític-jurídics de sobirania nacional i sobirania popular. Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón va defendre, durant el debat constituent en 1978, l'idoneïtat d'incloure l'adjectiu nacional per a recalcar la indivisibilidad o la partició de la mateixa, alluntant-la del sentit clàssic del terme. En este últim sentit, alguns varen propondre la seua substitució per sobirania estatal.

El poble espanyol i els pobles d'Espanya

Erro al crear miniatura:

L'image del tronc d'un arbre s'usa en la retòrica romàntica i nacionalista com la metàfora del poble, simbolisant al present visible de la nació, que el seu passat (religió, llengua, cultura) afona les seues raïls i el futur de les quals es proyecta en els fulls i fruts.

En la mateixa Constitució, des del seu Preàmbul, es parla de l'existència simultànea dels pobles d'Espanya, com a entitats protegides per la Nació Espanyola «en l'eixercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües i institucions». L'ambigüitat que du la coexistència d'abdós térmens es continua en la parella de conceptes nació i nacionalitat. El mateix preàmbul posa en relació en el poble espanyol en tots els pobles de la Terra en térmens de pau i cooperació.

Un atre eixemple de la menció als pobles d'Espanya en la Constitució de 1978 es troba en el seu artícul 46, que prescriu la protecció del patromonio històric, artístic i cultural d'Espanya.

Els poders públics garantisaran la conservació i promouran l'enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya i dels bens que ho integren, qualsevol que siga el seu règim jurídic i la seua titularitat. La llei penal sancionarà els atentats contra este patrimoni.

En la sinopsis del seu contingut, que publiquen els Lletrats de les Corts Generals, desenrollen en part l'el seu encaix.

Ademés, la referència al patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d'Espanya deu entendre's en el context del Preàmbul de la Constitució, que proclama la voluntat de la Nació espanyola de protegir a tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'eixercici dels drets humans, les seues cultures, i tradicions, llengües i institucions. Per això, la Constitució té en conte la diversitat cultural d'Espanya, noció en la qual confluïxen, una volta més a lo llarc del text constitucional, els conceptes d'unitat i diversitat. La Constitució reflectix aixina l'existència real d'una cultura espanyola global, pero també l'existència d'atres focs culturals en llengua, tradicions i manifestacions artístiques pròpies. Esta complexitat estarà present en la regulació d'esta matèria sobre la que, de la mateixa manera que en atres matèries arreplegades en la Constitució, són vàries les Administracions Públiques que eixercixen competències.

Vore també

• Lo espanyol
• Nació Espanyola
• Estat espanyol
• Etnografia d'Espanya
• Sobirania nacional
• Sobirania popular