Poder reductor

El poder reductor es referix a la capacitat de certes biomoléculas (com per eixemple els monosacàrits) d'actuar com donadoras d'electrons o receptores de protones en reaccions metabòliques de reducció-oxidació.

Durant el catabolisme, les reaccions d'oxidació arranquen electrons i protones dels substrats, que van a parar a certs coenzimas que es «carreguen» (es reduïxen) en ells. Estos coenzimas reduïts posseïxen ara poder reductor, ya que acabaran cedint els seus electrons i protones, procés imprescindible per a generar energia o per a les reaccions anabólicas; és dir, els electrons i protones transportats pels coenzimas poden cedir-se:

a la cadena respiratòria, en lo que es generarà energia (ATP) a un atre substrats que es reduirà (anabolismo)

En biologia, en estudiar el metabolisme, és essencial comprendre les reaccions d'oxidació i reducció. En elles podem observar com una espècie es oxida mentres una atra es reduïx.

Les reaccions del catabolisme són fonamentalment reaccions d'oxidació. No obstant, els processos d'oxidació i de reducció són conjugats i no es donen per separat. Per a que un substrat es oxide deu haver alguna molècula que es reduïxca.

Estes molècules, les cridem molècules de poder reductor, actuen com conjugat del substrat per a formar un parell redox. Solen ser derivats de vitaminas, i els més usuals són el NADH, el NADPH, el FMNH₂ i el FADH₂ (derivats de la vitamina B).

Estes molècules van a tindre gran importància en la respiració celular, ya que les seues formes reduïdes aportaran els electrons per a conseguir ATP (hipòtesis quimiosmótica de Mitchell), aixina com atres processos, com la formació de gliceraldehido-3-fosfat en el cicle de Calvin.