Polarógrafo

Un polarógrafo és un instrument d'anàlisis químic que servix per a la gravació automàtica de curves d'intensitat-voltage.
El polarógrafo utilisa una cela electrolítica consistent en un electrodo d'àrea chicoteta o microelectrodo, habitualment de gota de mercuri, que consistix en un tubo capilar molt fi a través del com fluïx llentament mercuri, que es desprén en forma de gotes menudes, les quals cauen sobre una superfície del mateix element molt més extensa, que constituïx l'atre electrodo . Quan s'aplica un voltage variable a esta cela, l'electrodo de gran superfície permaneix inalterado, mentres que el microelectrodo experimenta un canvi de potencial, és dir, es polarisa. També dispon d'un potenciómetro, acoplat al motor que mou el paper de gravació per a que a una variació determinada de voltage corresponga una llongitut constant del paper de gravació, i d'un galvanómetro adequat per a medir l'intensitat de corrent elèctrica, la resposta és transmesa al servomotor que mou l'agulla de la gravadora. La tècnica empleada es denomina Polarografía.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «polarògraf».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polarógrafo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.