Mentha pulegium
El poleo (Mentha pulegium) és una de les espècies més conegudes del gènero Mentha. De la família de les labiadas, és una perenne cespitosa i de raïls rizomatosas que creix be en llocs humits.
Descripció
[editar | editar còdic]Es distribuïx per tota la conca de la mar Mediterràneu i Àsia occidental, a on creix espontàneament. Els seus erectos talles quadrangulars, molt ramificats, poden aplegar a medir entre 30 i 40 cm. Les fulls són lanceoladas i llaugerament dentadas, de color entre vert mig i obscur i es disponen opostes a lo llarc dels tallos. Les diminutes florés rosades naixen agrupades en apretades inflorescèncias globosas.
Història
[editar | editar còdic]L'us medicinal de la menta poleo és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "puledium" identificada actualment com Mentha pulegium. Se li atribuïen principis que ajuden a l'erecció.
Propietats
[editar | editar còdic]És freqüentment presa en infusió per a grips i problemes bronquials (ajuda a dissoldre les mucosidades i facilita la seua expulsió). Posseïx, ademés, propietats febrífugas (baixa la febra en induir sudoració), antiespasmódicas (controla els espasmos musculars), carminativas (facilita l'expulsió de gasos), relajantes, i inclús com emenagoga (favorix l'aparició de la menstruació), abortiva i afrodisíaca.
Aplicat sobre la pell, és astringente i antibacteriano, per lo que ho convertix en un remei adequat para, per eixemple: picadures d'insectes, #picor, ferides, infeccions vaginals o de la vulva, eczemes i hemorroides.
Es coneixen, també, propietats hipoglicemiantes (reduïx el nivell de glucosa) en persones diabètiques.
Composició química
El seu full, en la seua major part, conté pulegona, mentol i atres substàncies terpénicas com la mentona i la isomentona (en menor proporció).
No és aconsellable per a gent que patix afeccions del fege ya que la pulegona, que és el principi actiu en major concentració, té un efecte altament hepatotóxico. S'extrau també el oli essencial, que presenta una alta concentració del compost, resultant tòxic per al fege i pulmons, ademés de ser abortivo en animals. Per esta raó, és preferible prendre-la en infusió.
Tota la planta conté oli essencial (0,5 a 1%) a pur de pulegona, una cetona no saturada. Conté també mentona, limoneno i unes atres cetonas.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Mentha pulegium va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 577. 1753.[1]
- Etimologia
Mentha: nom genèric que prové del llatí mintha, nom grec de la nimfa Ment associada al riu Cocito, amant de Plutó i que va ser transformada en planta per Proserpina.
pulegium epítet que deriva del llatí pulex, "puça", es deu a l'antiga costum de cremar poleo en les cases per a repelir a estos insectes. També servixen per a relaixar el cos o rebujar la ment.
- Sinonímia
- Pulegium vulgare Mill. 1768
- Melissa pulegium (L.) Griseb. 1844
- Minthe pulegia (L.) St.-Lag. 1880
- Mentha exigua L. 1756
- Pulegium erectum Mill. 1768
- Mentha aromatica Salisb. 1796
- Mentha gibraltarica Willd. 1809
- Mentha tomentella Hoffmanns. & Link 1809
- Mentha tomentosa Sm. in Rees 1812
- Thymus bidentatus Stokes 1812
- Pulegium aromaticum Gray 1821
- Pulegium heterophyllum Opiz ex Boenn. 1824
- Pulegium pubescens Opiz ex Boenn. 1824
- Pulegium tomentellum C.Presl 1826
- Mentha pulegioides Dumort. 1827
- Mentha montana Lowe ex Benth. in A.DC. 1848
- Mentha tomentosa var. villosa Benth. in A.DC. 1848
- Micromeria dalmatica Fenzl 1856, nom. illeg.
- Pulegium micranthum Claus 1856
- Micromeria fenzlii Regel 1866
- Pulegium tomentellum f. erianthum Pérard 1870
- Pulegium tomentellum f. ninimum Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. algeriense Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. hirsutum Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. incanum Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. linearifolium Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. nummulariuoides Pérard 1870
- Pulegium vulgare f. serratum Pérard 1870
- Mentha aucheri Pérard 1878
- Pulegium pulegium H.Karst. 1886
- Mentha albarracinensis Pau 1887
- Mentha hirtiflora Opiz ex Heinr.Braun 1890
- Mentha subtomentella Heinr.Braun 1890
- Mentha subtomentella var. ceplaloniae Heinr.Braun 1890
- Mentha subtomentella var. humillima Heinr.Braun 1890
- Mentha subtomentella var. microphylla (Friv.) Heinr.Braun 1890
- Mentha daghestanica Boriss. 1954
- Pulegium daghestanicum (Boriss.) Holub 1977
- Micromeria maritima Yild. 2006[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: poleo, menta poleo o menta-poleo, póleo, polea, poleio, poleo blanc, poleo del camp, poleo tacat, poleomenta, poleo menta o poleo-menta, poleo real, poleos, poleo selvada, poleu, poliol, tanagel, té del camp, té poleo.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mentha pulegium». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 d'agost de 2014.
- ↑ Sinònims en Kew
- ↑ «Mentha pulegium». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 26 de novembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Comprehensive profile for Mentha pulegium
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mentha pulegium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.