Anar al contingut

Polifenol oxidasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Polifenol oxidasa

La polifenol oxidasa (PPO, coneguda també com monofenol monooxigenasa) és una enzima tetramérica que conté quatre àtoms de coure per molècula, i posseïx llocs d'unió per a composts aromàtics i oxigen.[1] L'enzima cataliza la O-hidroxilación de monofenoles (fenolés en els quals l'anell bencénico conté un únic sustituyente hidroxilo) per a convertir-los en O-difenoles (fenol en dos sustituyentes hidroxilo). La mateixa enzima pot, posteriorment, catalizar l'oxidació dels O-difenoles per a formar O-quinonas. Les o-quinonas són molt reactives i ataquen a una gran varietat de components celulars. La ràpida polimerisació de les O-quinonas produïx pigments de color negre, marró o roig, lo que a la seua volta és la causa del pardeamiento enzimàtic. L'aminoàcit tirosina conté un únic anell fenòlic que pot ser oxidat per l'acció de les PPVos per a formar O-quinona, per lo tant les PPVos són a voltes referides com tirosinasas.[2]

La nomenclatura d'enzimes diferencia entre les monofenol oxidasas (tirosinasas) i O-difenol:oxigen oxidorreductasas. Per lo tant per favor remetre's als artículs tirosinasa i catecol oxidasa para més informació sobre estes enzimes.

Existix una mescla de les enzimes monofenol i catecol oxidasa en pràcticament tots els teixits vegetals, i també poden ser trobades en bactèrias, animalés i foncs. En els insectes, existixen polifenol oxidasas presents en la cutícula[3] i els seus productes són els responsables de la tolerància a la dessecació.

Els polímero produïts per la reacció de les quinonas són els responsables del oscurecimiento de teixits vegetals quan es danyen físicament. Açò s'observa fàcilment en bananes o creïllas, que tenen alts nivells de PPVos. Quan les cèlules vegetals es troben sanes i intactes, les PPVos i els seus substrats, els fenolés, es troben en compartimientos separats (cloroplastos i vacuolas, respectivament). No obstant, quan la cèlula es desorganisa en envellir, o com a resultat de dany físic o infecciós, les enzimes i substrats es junten i succeïx la reacció descrita. El oscurecimiento produït per estes enzimes causa grans pèrdues a l'indústria agropecuaria. Per açò, el contingut de polifenol oxidasas, i el seu nivell d'activitat són molt importants per a determinar la calitat de fruts i vegetals.

De fet el pardeamiento produït per les PPO no sempre és una reacció indesijable; el familiar color marró del i del cacao[4] es produïxen per acció del pardeamiento enzimàtic per les PPO durant el processament del producte.


S'ha utilizadao a la tentoxina en recents investigacions per a eliminar l'activitat polifenol oxidasa en plántulas d'algunes plantes superiors.[5] La tropolona és un inhibidor de les polifenol oxidasas presents en les raïms.[6] I un atre inhibidor d'esta enzima és el pirosulfito de postasio (K2S2O5).[7]

La profenoloxidasa és una forma modificada del sistema del complement trobat en alguns invertebrats, incloent a insectes, carrancs i cucs.[8]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.worthington-biochem.com/TY/default.html, Polyphenol Oxidase - Worthington Enzyme Manual. Accessed 13 September 2011
  2. Mayer, AMPhytochemistry.67(21)
    2318–2331.doi:10.1016/j.phytochem.2006.08.006.
  3. Sugumaran M, Lipke HFEBS Letters.155(1)
    65–68.doi:10.1016/0014-5793(83)80210-5.
  4. QUESNEL V.C., JUGMOHUNSINGH K.Journal of the Science of Food and Agriculture.21(10)
    537–541.doi:10.1002/jsfa.2740211011.
  5. Duke SO, Vaughn KCPhysiologia Plantarum.54(4)
    381–385.doi:10.1111/j.1399-3054.1982.tb00696.x.
  6. Clave-dependent inhibition of grape polyphenol oxidase by tropolone. Edelmira Valero, Manuela Garcia-Moreno, Ramon Varon and Francisco Garcia-Carmona, J. Agric. Food Chem., 1991, 39 (6), pp 1043–1046, doi:10.1021/jf00006a007
  7. Del Signore A, Romeoa F, Giaccio MMycological Research.101(5)
    552–556.doi:10.1017/S0953756296003206.
  8. Immunity and the Invertebrates Beck, Gregory and Habicht, Gail S, Scientific American, November 1996, pages 60-66