Polifenol oxidasa
La polifenol oxidasa (PPO, coneguda també com monofenol monooxigenasa) és una enzima tetramérica que conté quatre àtoms de coure per molècula, i posseïx llocs d'unió per a composts aromàtics i oxigen.[1] L'enzima cataliza la O-hidroxilación de monofenoles (fenolés en els quals l'anell bencénico conté un únic sustituyente hidroxilo) per a convertir-los en O-difenoles (fenol en dos sustituyentes hidroxilo). La mateixa enzima pot, posteriorment, catalizar l'oxidació dels O-difenoles per a formar O-quinonas. Les o-quinonas són molt reactives i ataquen a una gran varietat de components celulars. La ràpida polimerisació de les O-quinonas produïx pigments de color negre, marró o roig, lo que a la seua volta és la causa del pardeamiento enzimàtic. L'aminoàcit tirosina conté un únic anell fenòlic que pot ser oxidat per l'acció de les PPVos per a formar O-quinona, per lo tant les PPVos són a voltes referides com tirosinasas.[2]
La nomenclatura d'enzimes diferencia entre les monofenol oxidasas (tirosinasas) i O-difenol:oxigen oxidorreductasas. Per lo tant per favor remetre's als artículs tirosinasa i catecol oxidasa para més informació sobre estes enzimes.
Existix una mescla de les enzimes monofenol i catecol oxidasa en pràcticament tots els teixits vegetals, i també poden ser trobades en bactèrias, animalés i foncs. En els insectes, existixen polifenol oxidasas presents en la cutícula[3] i els seus productes són els responsables de la tolerància a la dessecació.
Els polímero produïts per la reacció de les quinonas són els responsables del oscurecimiento de teixits vegetals quan es danyen físicament. Açò s'observa fàcilment en bananes o creïllas, que tenen alts nivells de PPVos. Quan les cèlules vegetals es troben sanes i intactes, les PPVos i els seus substrats, els fenolés, es troben en compartimientos separats (cloroplastos i vacuolas, respectivament). No obstant, quan la cèlula es desorganisa en envellir, o com a resultat de dany físic o infecciós, les enzimes i substrats es junten i succeïx la reacció descrita. El oscurecimiento produït per estes enzimes causa grans pèrdues a l'indústria agropecuaria. Per açò, el contingut de polifenol oxidasas, i el seu nivell d'activitat són molt importants per a determinar la calitat de fruts i vegetals.
De fet el pardeamiento produït per les PPO no sempre és una reacció indesijable; el familiar color marró del té i del cacao[4] es produïxen per acció del pardeamiento enzimàtic per les PPO durant el processament del producte.
S'ha utilizadao a la tentoxina en recents investigacions per a eliminar l'activitat polifenol oxidasa en plántulas d'algunes plantes superiors.[5] La tropolona és un inhibidor de les polifenol oxidasas presents en les raïms.[6] I un atre inhibidor d'esta enzima és el pirosulfito de postasio (K2S2O5).[7]
La profenoloxidasa és una forma modificada del sistema del complement trobat en alguns invertebrats, incloent a insectes, carrancs i cucs.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://www.worthington-biochem.com/TY/default.html, Polyphenol Oxidase - Worthington Enzyme Manual. Accessed 13 September 2011
- ↑ Mayer, AMPhytochemistry.67(21)
- 2318–2331.doi:10.1016/j.phytochem.2006.08.006.
- ↑ Sugumaran M, Lipke HFEBS Letters.155(1)
- 65–68.doi:10.1016/0014-5793(83)80210-5.
- ↑ QUESNEL V.C., JUGMOHUNSINGH K.Journal of the Science of Food and Agriculture.21(10)
- 537–541.doi:10.1002/jsfa.2740211011.
- ↑ Duke SO, Vaughn KCPhysiologia Plantarum.54(4)
- 381–385.doi:10.1111/j.1399-3054.1982.tb00696.x.
- ↑ Clave-dependent inhibition of grape polyphenol oxidase by tropolone. Edelmira Valero, Manuela Garcia-Moreno, Ramon Varon and Francisco Garcia-Carmona, J. Agric. Food Chem., 1991, 39 (6), pp 1043–1046, doi:10.1021/jf00006a007
- ↑ Del Signore A, Romeoa F, Giaccio MMycological Research.101(5)
- 552–556.doi:10.1017/S0953756296003206.
- ↑ Immunity and the Invertebrates Beck, Gregory and Habicht, Gail S, Scientific American, November 1996, pages 60-66
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polifenol oxidasa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.