Poliojni

Poliojni

Poliojni o Poliocne (en grec, Πολιόχνη) és un jaciment arqueològic de l'est de l'illa de Lemnos (Grècia). Les excavacions en este lloc varen ser portades a terme per l'Escola Italiana d'Atenes entre 1930 i 1936 baix la direcció d'Alessandro della Bolet; després entre 1951 i 1961, dirigides per Luigi Bernabo Alquitrà i posteriorment entre 1986 i 1997, coordinades per Sant Tiné.

Va estar habitat des del V mileni fins a finals de el II mileni a. C. Algunes de les condicions que varen favorir l'assentament varen ser l'existència d'un port segur, l'abundància d'aigua potable, la presència d'un àrea apta per al cultiu i la posició estratègica per al comerç. Es trobava enfront de l'assentament de Troya en Anatolia.

Durant l'Edat del Bronze Antiga l'assentament es va desenrollar gradualment fins a alcançar uns 1500 habitants. Pel seu desenroll en este periodo es considera la ciutat més antiga d'Europa. Durant el seu major auge es varen construir murs de fortificació, edificis públics, mansions, cases més menudes, pous, canalisacions d'aigua i camins pavimentados. Ademés, en l'anomenada habitació 643 es va trobar un important tesor de joyes que s'ha datat entorn al 2500 a. C. i que té similituts en el «tesor de Príamo» de Troya. Entre el 2400 i el 2100 a. C. va tindre un decliu fins que un gran terremot que va tindre lloc cap al 2100 a. C. va provocar la destrucció i un abandó casi total de l'assentament.

Posteriorment va tornar a ser habitat durant el II mileni a. C., pero els escassos restants d'edificis indiquen que l'assentament va tindre una menor escala que el del Bronze Antic fins que va ser abandonat a finals de l'Edat del Bronze Tardà.

Alguns objectes del cridat «tesor de Poliojni», cap al 2500 a. C., Museu Arqueològic Nacional d'Atenes.