Polistes canadensis
Polistes canadensis, comunament coneguda com a avespa de paper roja o Pascuero. El nom canadensis de l'espècie és un error perque no existix en Canadà. En algunes zones d'Argentina és cridada carán, mentres que en el sur de Mèxic són malnomenats huachichilas, huachichiles o guachichiles. És una avespa neotropical, primitivamente eusocial. Una espècie en gran part depredadora, caça orugas per a alimentar a la seua colónia, a sovint complementant l'aliment de les larves en néctar.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]P. canadensis ocorre des del sur de Norteamérica fins a Sudamérica. És l'espècie més àmpliament distribuïda en América Central i Sudamérica tropical del gènero Polistes. Colonisa múltiples nius, que alça tot l'any en la regió tropical.En Mèxic també habita esta espècie.[2] En els Estats Units, només ocorre en Arizona.[3][4]
Biologia
[editar | editar còdic]En climes templats ix de hibernación en la primavera. Les femelles usen per a construir els seus nius materials vegetals com a herba seca i fusta morta. Estos nius no estan coberts en una envoltura i presenten celes hexagonals en les que es depositen ous i es desenrollen les larves.[1] Polistes canadensis dividix la seua colónia entre varis nius i no reutilisa estos nius com un mecanisme de defensa contra paràsits com a arnes tineidas. Una sola regna mare en un promig de 9,1 fundadores, per lo general inicia la construcció de nous nius i celes per a formar nius. A més fundadores en una colónia, més nius produïts. En promig, els nius creixen durant 15,4 dies i alcancen un tamany de 30,8 celdillas.[5]
Una reina eixercix domini absolut sobre totes les demés femelles, a sovint utilisant vibracions abdominals laterals i colps per a suprimir el comportament agressiu de les seues companyeres de niu.[6] Mentres que la reina maneja tota la reproducció del niu, les subordinades treballen per a cuidar, defendre i alimentar el niu en el seu lloc.
La divisió de treball dins del niu es correlacionan en les edats de les avespes colorades.[7] Aparte de la divisió del treball entre les femelles, les avespes colorades mascles s'involucren en dos tàctiques alternatives de apareamiento: el paper del mascle és territorial (perseguix als patrullero que entren) i el paper de l'patrullero (que vola d'arbre a arbre i no perseguix atres machos).[1] L'estudi de les relacions de dominació en Polistes canadensis ha proporcionat una visió de l'organisació social que caracterisa a molts invertebrats socials.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Polak, Michal (1993). Competition for Landmark Territories among Male Polistes canadensis (L.) (Hymenoptera: Vespidae): Large-size Advantage and Alternative Mat-acquisition Tactics. Behavioral Ecology 4(4):325–31.
- ↑ Bequaert, Joseph C. (1940). An Introductory Study of Polistes in the United States and Canada with Descriptions of Some New North and South American Forms (Hymenoptera; Vespidæ). Journal of the New York Entomological Society 48(1): 1–31.
- ↑ (1996).«Distributional checklist of species of the genus Polistes (Hymenoptera, Vespidae, Polistinae, Polistini). títul-trad= Llista de verificació de distribució de les espècies del gènero Polistes (Hymenoptera, Vespidae, Polistinae, Polistini)».American Museum novitates.(3188)
- 39pp.Consultat el 22 d'agost de 2020.
- ↑ «Species Polistes canadensis». BugGuide. Consultat el 22 d'agost de 2020.
- ↑ Jeanne, Robert L. (1979). Construction and Utilization of Multiple Combs in Polistes canadensis in Relation to the Biology of a Predaceous Moth. Behavioral Ecology and Sociobiology 4(3): 293–310.
- ↑ 6,0 6,1 West-Eberhard, Mary Jane (1986). "Dominance Relations in Polistes canadensis (L.), a Tropical Social Wasp." Monitore Zoologico Italià 20(3): 263–81.
- ↑ «Juvenile hormone, reproduction, and worker behavior in the neotropical social wasp Polistes canadensis».102(9)
- 3330–5.doi:10.1073/pnas.0409560102.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polistes canadensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.