Polució nocturna
Una emissió nocturna o polució nocturna és una eyaculació involuntària de semen que té lloc durant el somi.
Les polucións nocturnes són més freqüents durant els últims anys de l'adolescència, encara que es presenten també en l'adult. Poden estar, o no, acompanyades per somis eròtics. Alguns hòmens es desperten durant l'eyaculació, mentres que uns atres seguixen dormint i solament es donen conte en despertar-se i comprovar que la roba està tacada de semen, o ni tan sols ho noten si és que este s'ha secat. En freqüència no recorden cap tipo de somi de contingut sexual, llevat els casos en que les seues característiques particulars (sensació de realisme, intensitat) els graven en la ment.
Durant la pubertat, el 13% dels hòmens experimenten la primera eyaculació de la seua vida o espermarquia durant una polució nocturna.[1]Segons els estudis de Kinsey, els varons que tenen la seua primera eyaculació com a conseqüència d'una polució nocturna, les presenten per término medi un any despuix d'aquells que l'alcancen per estimulació física, independentment de que esta siga per masturbació o relació sexual.[1].
Causes[editar | editar còdic]
Ocorre quan el ensomi sugesteix involuntàriament a l'individu o quan este passa una cantitat considerable de temps sense eyacular. En abdós casos pot contribuir l'almagasenament d'imàgens o fantasies eròtiques durant un cert temps, encara que també depén de l'intensitat dels estímuls experimentats, que normalment es lliberen en forma de vivències sexuals fictícies generades per l'inconscient.
Freqüència[editar | editar còdic]
La freqüència d'eyaculacions involuntàries nocturnes és molt variable i els estímuls sexuals del mig en que habita l'individu poden ajudar a incrementar-la. Alguns hòmens les presenten freqüentment, sobretot durant l'adolescència, mentres que uns atres no l'han experimentat mai.[1] Segons les senyes estadístiques de que es dispon, el 83% dels hòmens en els Estats Units l'han presentat en alguna ocasió a lo llarc de la seua vida.[1]
Dins del grup d'hòmens que les experimenten, la freqüència mija en fadrins oscila entre 0,36 voltes per semana per a jóvens de 15 anys, fins a 0,18 voltes per semana per als de 40. Els hòmens casats presenten una freqüència de 0,23 emissions a la semana als 19 anys i tan sol 0,15 a la semana als 50.[1] Per lo tant la freqüència màxima es dona en jóvens de 15 anys i la més baixa en adults casats de 50 anys. No es dispon de senyes a edats més alvançades; se supon que les emissions disminuïxen progressivament en freqüència a mesura que alvança l'edat.
En els estudis realisats en atres parts del món, la freqüència d'eyaculacions nocturnes pot diferir dels d'Estats Units. En Indonèsia, el 97 % dels hòmens les presenten a l'edat de 10 anys.[2]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Polución nocturna de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Pubertat en els chiquets, en informació sobre la polució nocturna. MedlinePlus