Pont-túnel
Un pont-túnel (en anglés: bridge-tunnel), o enllaç fix (en anglés: fixed link) o creuament fix (en anglés: fixed crossing), és una conexió permanent i ininterrompuda a través d'un cos d'aigua, per carretera o ferrocarril, que utilisa una combinació de ponts, túnelés i calçades o passos elevats i que no implica conexions intermitents com ponts levadizos o transbordadorés.[1]
El pont de la Confederació es va conéixer comunament com "The Fixed Link" [L'Enllaç Fix] pels residents de Nova Brunswick i l'Illa del Príncip Eduardo, ans que tinguera oficialment un nom.
Túnels i ponts-túnels
[editar | editar còdic]Per a travessar un cos d'aigua, un túnel és generalment una solució més costosa que construir un pont. No obstant, les requeriments derivats de la navegació en alguns llocs poden llimitar l'us de ponts elevats o ponts levadizos en creuar els canals de navegació, fent necessari l'us d'un túnel. Eixemples d'estos túnels són, en els Estats Units, els túnels del riu Elizabeth, entre les ciutats de Norfolk i Portsmouth, i en Canadà, el túnel George Massey, en el Gran Vancouver, i el Pont Túnel Louis-Hippolyte-La Fontaine en l'illa de Montreal, per baix del riu Sant Lorenzo.
En atres casos, quan estan involucrades distàncies més llargues, un pont-túnel pot ser una solució menys costosa i més fàcil de ventilar que un únic i llarc túnel. Esta situació es pot donar quan no es permeten els ponts levadizos, més econòmics, per una raó o una atra. Per eixemple, en l'estat nortamericà de Virginia, són eixemples d'este tipo els creus del pont-túnel Hampton Roads i del pont-túnel Memorial Monitor-Merrimac, abdós en el port d'Hampton Roads, i el pont-túnel Baïa Chesapeake, una estructura de 37 km de llongitut (incloent carreteres d'aproximació) que creua la boca de la baïa de Chesapeake en una combinació de ponts i túnels travessant dos canals de navegació molt distants entre sí, utilisant quatre illes artificials construïdes en la baïa com a portals. Varen tindre que dissenyar-se túnels en lloc de ponts levadizos perque els cossos d'aigua que creuen són crítics per a les operacions navals militars i no podien permetre's el lux de quedar bloquejades per la solsida d'un pont en cas de desastre o guerra.
Un atre eixemple és el pont de Øresund, que conecta Suècia i Dinamarca. Té 7,8 km de pont, una illa artificial en mig de l'estret de Øresund, i un túnel de 4,0 km en la zona més prop de Dinamarca. Ahí no es podia construir un pont perque hauria estat massa prop del aeroport internacional de Copenhague.
l'Aqualine Baïa de Tòquio és una combinació pont–túnel que travessa la baïa de Tòquio, en Japó. Conecta la ciutat de Kawasaki, en la prefectura de Kanagawa, en la ciutat de Kisarazu en la prefectura de Chiba. En una llongitut total de 14 km, inclou un túnel de 4,4 km i un pont de 9,6 km per baix de la baïa, que és el túnel submarí carreter més llarc del món. Els ponts levadizos eren poc aconsellables ací perque la baïa de Tòquio és una ruta marítima. massa activa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (4 de novembre de 1999) «Planning of Major Fixed Links», Bridge Engineering Handbook, CRC Press, pp. 4-1. ISBN 0-8493-7434-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puente-túnel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.