Anar al contingut

Port Almirant Martínez

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El port Almirant Martínez està situat en la costa oceànica de l'illa Santa Inés en el sector de les illes de el NO de l'archipèlec de la Terra del Fòc en la regió austral de Chile.

Administrativamente pertany a la comuna de Punta Arenes, província de Magallanes de la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.[1]

Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament de el XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[2]

Ubicació

[editar | editar còdic]

Es troben en el sector de les illes de el NO de l'archipèlec de Terra del Fòc sobre la costa oceànica de l'illa Santa Inés i des del punt de vista orogràfic en el sector de la zona cordillerana o insular.

Es troba en L:53°47′ S G:73°30′ O al costat SE de la punta Ragged. Pot oferir fondeadero a bucs de tamany moderat. Parell prendre-ho, les naus deuran passar pel W de les Roques del Mig i governar en seguida de manera de passar a l'I d'unes roques notables situades prop de la costa, despuix de les quals s'obri el port.

El port no ha segut alçat, només llaugerament reconegut.[3]

Història

[editar | editar còdic]

Les seues costes varen ser recorregudes pels kawésqar des de fa més de 6000 anys fins a mediats de el XX. Al començament de el XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.

A fins de el XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[4]

Les següents expedicions varen efectuar treballs hidrogràfics en el sector del port Almirant Martínez:

  • 1774 - James Cook en decembre, va recórrer i va alçar sectors de la costa oceànica de l'archipèlec de Terra del Fòc des de la veta Desijada fins a la veta de Forns. HMS Resolution . Segon viage. Expedició anglesa.
  • 1829 - Robert Fitz Roy en el primer viage del HMS Beagle. Expedició anglesa.[5]

El comandant Robert Fitz Roy en el HMS Beagle va estar treballant en este sector des del 28 de decembre de 1829 fins a 3 de giner de 1830. El 28 de decembre va salpar de baïa Latitut cap a la veta Tate, fondejant en l'entrada del sen Profunt. El 30 es va trobar en un matrimoni de fueguinos en els seus fills. El 31 va estar en treballs hidrogràfics en la zona i l'1 de giner de 1830 va salpar cap a les illes Fincham. Va reconéixer la costa Inabordable, sector que va estimar com el pijor per a la navegació trobat fins al moment; el 3 de giner va vore fogatas i indígenes en la veta Gloucester fondejant en la dàrsena Laura de la baïa Euston.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Magallanes, 2018.
  2. Chapman, 2012, pp. 29-30-31.
  3. Institut Hidrogràfic, 1958, p. 81.
  4. Chapman, 2012, pp. 88-100.
  5. Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 5-6-8-9-10-11-12.
  6. King, 1839, pp. 370-375.