Port Bolívar (Chile)
Port Bolívar està situat sobre la costa este de l'illa Lliberteu en el sector de les illes del noroest del archipèlec de Terra del Fòc en la regió austral de Chile.
Administrativamente pertany a la comuna de Punta Arenes, província de Magallanes de la Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena.[1]
Des de fa aproximadament 6000 anys les seues costes varen ser habitades pel poble kawésqar. Al començament de el XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.[2]
Ubicació
[editar | editar còdic]Es troba en el sector de les illes de el NO de l'archipèlec de Terra del Fòc sobre la costa este de l'illa Lliberteu i des del punt de vista orogràfic en el sector de la zona cordillerana o insular.
Ubicat en l'entrada oriental del pas Wakefield i sobre la costa este de l'illa Lliberteu del grup de les illes Grafton. Oferix bon fondeadero en 11 metros d'aigua.[3]
Història
[editar | editar còdic]Les seues costes varen ser recorregudes pels kawésqar des de fa més de 6000 anys fins a mediats de el XX. Al començament de el XXI este poble havia segut pràcticament extinguit per l'acció de l'home blanc.
A fins de el XVIII, a partir de l'any 1788 varen començar a aplegar a la zona els balleneros, els loberos i caçadors de foques anglesos i nortamericanes i finalment els chilotes.[4]
Les següents expedicions varen efectuar treballs hidrogràfics en el sector de port Bolívar:
- 1774 - James Cook en decembre, va recórrer i va alçar sectors de la costa oceànica de l'archipèlec de Terra del Fòc des de la veta Desijada fins a la veta de Forns. HMS Resolution . Segon viage. Expedició anglesa.
- 1829 - Robert Fitz Roy en el primer viage del HMS Beagle. Expedició anglesa.[5]
El comandant Robert Fitz Roy en el HMS Beagle va estar treballant en este sector des del 3 de giner de 1830 fins al 14 del mateix més i any. El 3 de giner va vore fogatas i indígenes en la veta Gloucester fondejant en la dàrsena Laura de la baïa Euston. El 7 de giner va enterrar dos memorials en el cim de la veta Gloucester. Durant el periodo va tindre contacte en varis fueguinos. El 13 es va traslladar a un fondeadero en l'illa Isabella i el 14 de març va navegar fins a l'illa Fúria fondejant en caleta Nort.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Magallanes, 2018.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 29-30-31.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 83-84.
- ↑ Chapman, 2012, pp. 88-100.
- ↑ Institut Hidrogràfic, 1958, pp. 5-6-8-9-10-11-12.
- ↑ King, 1839, pp. 373-381.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Puerto Bolívar (Chile)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.