Posca

La posca va ser una beguda popular en l'Antiga Roma que consistia en vinagre i aigua (acetum cum aqua mixtum).^[1] A voltes s'ampraven vis de poca calitat que acabaven avinagrándose, per lo que es mesclava en herbas aromàtiques.^[2] Era una beguda molt típica en l'eixèrcit romà, en l'Evangelio de Sant Joan es conta que un legionari li la va oferir a Jesucristo durant el seu crucifixió en el Gólgota, i se sap que el seu us es va estendre fins al periodo del Imperi bizantí.

Beguda

Es creu que la beguda rep el seu nom de la mescla del llatí: poto (beure) o del grec epoxos (picante).^[3] De la mateixa forma oxos en grec significa vinagre. És molt possible que anara una beguda medicinal en l'época grega. La beguda de vi de gran calitat mesclat en aigua era signe d'indisciplina, d'esta forma descriu Apiano que les tropes de Lucio Licinio Lúculo en la conquista d'Hispania es aprovisionaron d'esta beguda.

Bibliografia

Dalby, Andrew. "Posca", Food in the Ancient World from A to Z, p. 270. Routledge, 2003. ISBN 0-415-23259-7
Roth, Jonathan. The Logistics of the Roman Army at War (264 B.C.-A.D. 235), pp. 37-38. BRILL, 1999. ISBN 90-04-11271-5

Referències

↑ Ilaria Gozzini Giacosa, Anna Herklotz, Mary Taylor Simeti, (1994), «___protected_title_2___», University Of Chicago Press,
↑ Joan Pilsbury Alcock, (2005), «___protected_title_3___», Greenwood Press
↑ Jonathan Roth, (1998), «___protected_title_6___», Brill Academic Publishers

Vore també

Oxicrato

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Posca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Ilaria Gozzini Giacosa, Anna Herklotz, Mary Taylor Simeti, (1994), «___protected_title_2___», University Of Chicago Press,

[2] Joan Pilsbury Alcock, (2005), «___protected_title_3___», Greenwood Press

[Roth-3] Jonathan Roth, (1998), «___protected_title_6___», Brill Academic Publishers

[1]

[2]

[3]