Posideón
Posideón (en grec antic, Ποσειδεών) era el sext més del calendari àtic en l'Antiga Grècia, que es corresponia aproximadament en el més de decembre. Durava 29 dies.
En este més se celebraven en Atenes les festes Dionisias Rurals. En elles s'organisava una processó per les terres agrícoles en la que era característic portar un falo a continuació d'una canéfora. També, el dia 26 se celebraven uns rituals en les eres en honor de Deméter, Core i Dioniso coneguts com les Haloas, en els que solament participaven dònes.[1][2]
Pel desfasament existent entre el calendari solar i el llunar, alguns anys es intercalaba un més adicional de 30 dies a continuació del més de posideón i abans del de gamelión, que rebia el nom de posideón déuteros,[3] posideón hysteros o posideón embolimos i que en época de l'emperador Adriano va passar a denominar-se hadrianión.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Elisa Amalia Net Alba. «Religió cívica: Festes i calendaris rituals», Religió grega. Una visió integradora, 1ª edició, Guillermo Escolar-Editor, p. 262. ISBN 978-84-18093-05-0.
- ↑ Diccionari Grec-Espanyol (DGE): veu Ἁλῶα
- ↑ (2018).Universitat de Valéncia.Consultat el 14 d'abril de 2022.
- ↑ (2017).Gerión.35(1)ISSN 0213-0181.Consultat el 14 d'abril de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Posideón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.