Postcosecha de frutales d'os

La postcosecha dels frutales d'os està constituïda pel conjunt d'estudis fisiològics i tècnics, que permeten minimisar la deterioració i mantindre la calitat i condició del frut, una volta collit.

Comportament de postcosecha

El comportament de postcosecha dels frutales d'os, també denominats frutales de carozo i que inclouen les bresquilles o duraznos, nectarines o nectarinas, prunes, damascos o albercocs, es caracterisa principalment per:

- patró de respiració tipo climactérico. - taxa respiratòria baixa a moderada segons distints autors. - relativament baixa vida de postcosecha (de 2 a 6 semanes a 0 °C segons espècie i varietat), comparada en atres fruts subtropicales com a pomes, kiwis o raïms que poden durar mesos.

Per a allargar la vida de postcosecha d'estes espècies, s'utilisen diverses tecnologies tals com: atmòsfera controlada, atmòsfera modificada, aplicació d'1-mcp, acondicionament previ per mig de l'us adequat de temperatures sobre 20 °C.

Si be les cireres o guindes podrien considerar-se frutales d'os, tradicionalment són tractades a banda pel seu comportament fisiològic distint.

Principals centres d'estudi

• USA: Universitat de Califòrnia, Kearny Agricultural Center. Dr. Carlos Crisosto web

• Chile:
  • Universitat de Chile: Centre d'Estudis de Postcosecha, Dr. Luis Luchsinger.
  • Universitat Catòlica de Chile, Professor Juan Pablo Zoffoli, INIA-La Platina: Dr. Reinaldo Campos

• Espanya:
  • Universitat de Lleida i Institut d'Investigació i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
  • AINIA (Valéncia).

• Itàlia:
  • Universitat de Pisa, Dr. Pietro Tonutti.