PostgreSQL

PostgreSQL

PostgreSQL, també cridat Postgres, és un sistema de gestió de bases de senyes relacional orientat a objectes i de còdic obert, publicat baix la llicència PostgreSQL, similar a la BSD o la MIT.

Com a molts atres proyectes de còdic obert, el desenroll de PostgreSQL no és manejat per una empresa o persona, sino que és dirigit per una comunitat de desenrolladors que treballen de forma desinteressada, altruïste, lliure o recolzats per organisacions comercials. Dita comunitat és denominada el PGDG (PostgreSQL Global Development Group).

PostgreSQL no té un gestor d'errors (bugs), fent molt difícil conéixer l'estat de correcció dels mateixos.

Nom del producte

L'us de caràcters en mayúscula en el nom PostgreSQL pot confondre a algunes persones a primera vista. Les distintes pronunciacions de "SQL" poden dur a confusió. Els desenrolladors de PostgreSQL ho pronuncien /poːst ɡɹɛs kjuː ɛl/;. És també comú sentir abreviadamente com simplement "Postgrees", el que va anar el seu nom original. Pel seu soport de l'estàndart SQL entre la major part de bases de senyes relacionals, la comunitat va considerar canviar el nom a l'anterior Postgres. No obstant, el PostgreSQL Core Team va anunciar en 2007 que el producte seguiria cridant-se PostgreSQL. El nom fa referència als orígens del proyecte com la base de senyes "post-Ingres", i els autors originals també varen desenrollar la base de senyes Ingres.

Història

PostgreSQL ha tingut una llarga evolució, la qual s'inicia en 1982 en el proyecte Ingres en l'Universitat de Berkeley. Este proyecte, liderat per Michael Stonebraker, va ser un dels primers intents en implementar un motor de base de senyes relacional. Despuix d'haver treballat un llarc temps en Ingres i d'haver tingut una experiència comercial en el mateix, Michael va decidir tornar a l'Universitat en 1985 per a treballar en un nou proyecte sobre l'experiència de Ingres, dit proyecte va ser cridat post-ingres o simplement POSTGRES.

El proyecte post-ingres pretenia resoldre els problemes en el model de base de senyes relacional que havien segut aclarits al començament dels anys 1980. El principal d'estos problemes era l'incapacitat del model relacional de comprendre "tipos", és dir, combinacions de senyes simples que conformen una única unitat. Actualment estos són cridats objectes. Es varen esforçar en introduir la menor cantitat possible de funcionalitats per a completar el soport de tipos. Estes funcionalitats incloïen la capacitat de definir tipos, pero també la capacitat de descriure relacions - les quals fins a eixe moment eren àmpliament utilisades pero mantingudes completament per l'usuari. En Postgres la base de senyes «comprenia» les relacions i podia obtindre informació de taules relacionades utilisant regles. Postgres va usar moltes idees de Ingres pero no el seu còdic.

La següent llistamostra les fites més importants en la vida del proyecte Postgres.

• 1986: es varen publicar varis informes que descrivien les bases del sistema.
• 1988: ya es contava en una versió utilisable.
• 1989: el grup publicava la versió 1 per a una chicoteta comunitat d'usuaris.
• 1990: es publicava la versió 2 la qual tenia pràcticament reescrit el sistema de regles.
• 1991: publicació de la versió 3, esta afegia la capacitat de múltiples motors d'almagasenament.
• 1993: creiximent important de la comunitat d'usuaris, la qual demandava més característiques.
• 1994: despuix de la publicació de la versió 4, el proyecte va terminar i el grup es va dissoldre.

En acabant de que el proyecte POSTGRES terminara, dos graduats de l'universitat, Andrew Yu i Jolly Chen, varen començar a treballar sobre el còdic de POSTGRES, açò va ser possible ya que POSTGRES estava llicenciat baix la BSD, i lo primer que varen fer va ser afegir soport per al llenguage SQL a POSTGRES, ya que anteriorment contava en un intérpret del llenguage de consultes QUEL (basat en Ingres), creant aixina el sistema al com varen denominar Postgres95.

Per a l'any 1996 es varen unir al proyecte persones alienes a l'Universitat com Marc Fournier de Hub.Org Networking Services, Bruce Momjian i Vadim B. Mikheev els qui varen proporcionar el primer servidor de desenroll no universitari per a l'esforç de desenroll de còdic obert i varen començar a treballar per a estabilisar el còdic de Postgres95.

En l'any 1996 varen decidir canviar el nom de Postgres95 de tal modo que reflectixca la característica del llenguage SQL i ho varen terminar cridant PostgreSQL, la primera versió del qual de còdic obert va ser llançada l'1 d'agost de 1996. La primera versió formal de PostgreSQL (6.0) va ser lliberada en giner de 1997. Des de llavors, molts desenrolladors entusiastes dels motors de base de senyes es varen unir al proyecte, varen coordinar via Internet i entre tots varen començar a incorporar moltes característiques al motor.

Encara que la llicència permetia la comercialisació de PostgreSQL, el còdic no es va desenrollar en principi en fins comercials, alguna cosa sorprenent considerant les ventages que PostgreSQL oferia. La principal derivació es va originar quan Paula Hawthtorn (un membre de l'equip original de Ingres que es va passar a Postgres) i Michael Stonebraker varen conformar Illustra Information Technologies per a comercialisar Postgres.

En 2000, ex inversionistes de Ret Hat varen crear l'empresa Great Bridge per a comercialisar PostgreSQL i competir contra proveïdors comercials de bases de senyes. Great Bridge va favorir a varis desenrolladors de PostgreSQL i donó recursos de regrés a la comunitat, pero a fins de 2001 va tancar per la dura competència de companyies com a Ret Hat i pobres condicions del mercat.

En 2001, Command Prompt, Inc. va llançar Mammonth PostgreSQL, la més antiga distribució comercial de PostgreSQL. Continua brindant soport a la comunitat PostgreSQL a través de l'auspici de desenrolladors i proyectes, incloent PL/Perl, PL/php i l'estage de proyectes de comunitats com PostgreSQL Build Farm.

En giner de 2005, PostgreSQL va rebre respal del proveïdor de base de senyes Pervasive Software, conegut pel seu producte Btrieve que s'utilisava en la plataforma Novell Netware. Pervasive va anunciar soport comercial i participació comunitària i va conseguir una miqueta d'èxit. No obstant, en juliol de 2006 va deixar el mercat de soport de PostgreSQL.

A mitan de 2005 atres dos companyies varen anunciar plans per a comercialisar PostgreSQL en émfasis en casetes separades de mercats. EnterpriseDB va afegir funcionalitats que li permetien a les aplicacions escrites per a treballar en Oracle ser més fàcils d'eixecutar en PostgreSQL. Greenplum va contribuir millores directament orientades a aplicacions de Data Warehouse i Inteligència de negocis, incloent el proyecte BizGres.

En octubre de 2005, John Loiacono, vicepresident eixecutiu de software en Sun Microsystems va comentar: "No estem anant despuix del OEM de Microsoft pero estem veent a PostgreSQL ara", encara que no es varen donar especificacions en eixe moment. Per a novembre de 2005, Sun Solaris 10 (llançament 6/06) incloïa PostgreSQL.

En agost de 2007 EnterpriseDB va anunciar el Postgres Resource Center i EnterpriseDB Postgres, dissenyats per a ser una distribució de PostgreSQL completament configurada, incloent molts mòduls contribuïts i agregats. EnterpriseDB Postgres va ser renombrado Postgres Plus en març de 2008.

El proyecte PostgreSQL continua fent llançaments principals anualment i llançaments menors de reparació de bugs, tots disponibles baix la llicència PostgreSQL, i basats en contribucions de proveïdors comercials, empreses aportantes i programadors de còdic obert majorment.