Postosuchus
Postosuchus (nom que significa "cocodril de Post", per la localitat de Post, Texas) és un gènero extint de reptilés rauisuquios que comprén a dos espècies, P. kirkpatricki i P. alisonae, que varen viure en lo que ara és Norteamérica durant el Triásico Superior (fa uns 221-203 millons d'anys). Postosuchus és un membre del clado Pseudosuchia, el linaje d'arcosaurios que inclou als actuals crocodilianos (l'atre grup principal de arcosaurios és Avemetatarsalia, que inclou als dinosauris no avianos i als seus descendents, les aus). El seu nom es referix a Post Quarry, un lloc en Texas en el que s'han trobat molts fòssils de l'espècie tipo, P. kirkpatricki. Va ser un dels superdepredadorés d'esta àrea durant el Triásico, major que els menuts dinosauris depredadors de la seua época (tals com Coelophysis). Era un caçador que s'alimentava de grans preses com els dicinodontes i moltes atres criatures menors que ell mateixa.
L'esquelet de Postosuchus és gran i robust en un cràneu alt i una coa llarga. Media entre 4 a 5 m.[1] Encara que la pesada constitució del seu esquelet sugerix que Postosuchus caminava sobre les seues quatre pates, lo reduït dels seus membres davanters comparats en els posteriors és una forta indicació de que Postosuchus era capaç de caminar en dos pates i pot haver adquirit una locomoció bípeda.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Descripció general
[editar | editar còdic]Postosuchus va ser un dels majors reptils carnívors durant el Triásico Superior, alcançant més de 4 m de llongitut.[3] En vida l'animal va poder haver pesat entre 250 a 300 kg.[3] Tenia un enorme cràneu que portava dents similars a dagas.[4] El coll era allargat, unit a un curt tors i una coa molt llarga.
Postura
[editar | editar còdic]Els membres davanters de Postosuchus medien poc més de la mitat del tamany de les seues extremitats posteriors.[5] Esta característica de tindre membres davanters és vista per lo general en reptils bípedos. Chatterjee va sugerir que Postosuchus podia caminar en una postura bípeda, ya que els membres davanters serien solament usats provablement durant una locomoció llenta.[5] No obstant, en 1995 Robert Long i Phillip A Murry varen establir que Postosuchus tenia una constitució molt pesada i seria exclusivament cuadrúpedo.[6] Existix un debat sobre si Postosuchus era en efecte bípedo o cuadrúpedo, sense que hi haja un consens entre els científics al respecte. En tot case alguns paleontòlecs han sugerit que este animal era possiblement era un bípedo facultatiu, lo que significa que podia alternar entre una marcha bípeda i cuadrúpeda.
Cràneu
[editar | editar còdic]
El cràneu de Postosuchus era de forma estreta en el front i s'estenia cap a dalt i a lo ample en la seua part posterior. Media 55 cm de llongitut i 21 cm d'esgambi i altura.[4] Posseïa vàries fenestras (obertures) en els ossos que allaugeraven el cràneu, ademés de proporcionar més espai per als músculs. Com els arcosaurios més derivats, la mandíbula inferior tenia fenestras mandibulars formades per l'articulació del dentario en atres ossos de la mandíbula (el surangular i el angular).[7] Postosuchus va deure tindre una vista a distància, gràcies a les grans òrbites en les que se situarien grans ulls, i un bon olfat proporcionat pels seus allargats narius. Dins del cràneu, baixe els narius, hi havia un forat que provablement estajava el orgue de Jacobson, un orgue olfatori especial a voltes conegut com el "sext sentit".[8] Les mandíbules tenien grans dents serrades i en alguns punts era lo prou desenrollats com per a servir a modo de sabres.[9] Una dent completa trobada entre restants de Postosuchus en Carolina del Nort media prop de 7.2 cm d'altura.[10] Postosuchus tenia una dentició heterodonta, lo que significa que cada dent era distinta en tamany i forma sobre els atres. En la mandíbula superior hi havia dèsset dents, dividint-se en a penes quatre premaxilarés i tretze dents maxilarés.[9] En la mandíbula inferior es contaven prop de trenta dents.[9] El modo de tongada dental en Postosuchus era diferent del dels cocodrils, ya que la dent de tongada no encaixava directament en la cavitat de la polpa de la dent anterior, sino que creixia fins que la reabsorción de la dent antiga es completara.[11]
Anatomia postcraneal
[editar | editar còdic]
El coll de Postosuchus consistix d'a lo manco huit vèrtebres cervicalés seguides per setze dorsals, mentres que quatre vèrtebres sacrales co-osificadas recolzaven les caderes.[12] Es creu que tenien més de trenta vèrtebres cabals en la coa que es reduïen de tamany cap a l'extrem posterior.[12] La pelvis en l'os púbic en forma de gancho i l'ísquion en forma de barra s'assemblava a la dels dinosauris carnosaurios.[13] Junt als restants de l'esquelet, els paleontòlecs també varen trobar osteodermos, els quals eren grosses plaques que formaven escamas. Es trobaven a lo llarc del seu coll, esquena i possiblement sobre o baixe la coa. La caixa toràcica de Postosuchus tenia l'estructura típica dels arcosaurios, composta per costelles grans i primes de forma curva.[14] En algunes costelles descobertes estes es troben en la gastralia, ossos dermales que es localisaven en la regió ventral del cos.[15] Les extremitats es localisaven baix el cos donant-li a Postosuchus una postura empinada.[5] En les extremitats anteriors medint aproximadament el 64 % de les posteriors, Postosuchus tenia mans menudes que tenien cinc dits.[5] Solament el primer dit tenia una garra gran, que s'usava com a arma ofensiva, encara que els membres davanters eren robusts, provablement per a sostindre a l'assut.[16] Peyer et al. 2008, varen afirmar que la grossa cintura escapular servia per a recolzar la locomoció en les extremitats anteriors.[16] No obstant açò no exclou l'idea de que Postosuchus va poder ser bípedo.[16] Els peus eren molt més grans que les mans, en el quint metatarsiano formant una forma de gancho.[5] Els hallux eren més estrets que els atres dits i els dits marginals no podien tocar el sol.[5] Com un crurotarso, el turmell i el taló de Postosuchus s'assemblaven al dels cocodrils moderns.
Història
[editar | editar còdic]Originalment es va considerar que els fòssils trobats de Postosuchus pertanyien a un dinosauri.[17] Els restants de Postosuchus es varen descobrir per primera volta en el comtat de Crosby, i varen ser descrits pel paleontòlec Ermine Cowles Case en 1922.[17][18] Estos restants solament comprenien a un neurocràneu aïllat (UM 7473) i fragments d'ossos pèlvics (UM 7244). Case els va confondre assignant-los al gènero de dinosauri Coelophysis.[19] En el cas del neurocràneu més vesprada assignat a Postosuchus, en 2002 David J. Gower va afirmar que l'espècimen no estava complet i que podia no pertànyer a un ornitódiro.[20] Entre 1932 i 1934, Case va descobrir atres fòssils de vèrtebres cabals (UMMP 13670) en Rotten Hill, Texas, i una pelvis completa (UCMP V72183/113314) prop de Kalgary, Texas.[21] En este mateix periodo el paleontòlec Charles Lewis Camp va recolectar prop d'una centena d'ossos de rauisuquios, en lo que és ara el Parc nacional del Bosc Petrificado d'Arizona, que pertanyien a lo manco a sèt individus (UCMP A296, MNA 207C).[21] Més vesprada, més restants varen seguir eixint a la llum. En 1943, Case de nou va descriure una pelvis junt en un pubis (UM 23127) en el Grup Dockum de Texas, que data des del Carniense fins a principis del Noriense a fins del periodo Triásico.[22] Estes primeres troballes, de 1932 a 1943, varen ser referits inicialment a un nou reptil fitosaurio, sent assignats quaranta anys més vesprada a Postosuchus.[23]
Durant una expedició en 1980, paleontòlecs de la Universitat Texas Tech varen descobrir un nou lloc geològic ric en fòssils prop de Post (Texas), en el Comtat de Garza, a on es va trobar una dotzena de espècimen ben preservats pertanyents a un nou rauisuquio.[24] En els anys següents excavacions adicionals en Post Quarry, en la Formació Cooper Canyon (Grup Dockum), desenterrando molts restants de fauna terrestre del Triásico tardà. L'holotip de P. kirkpatricki (TTUP 9000), representat per un cràneu ben preservat i un esquelet postcraneal parcial, va ser descrit junt en atres troballes d'este nou gènero pel paleontòlec Sankar Chatterjee en 1985.[23] Chatterjee va donar el nom a l'espècie per Jack Kirkpatrick, qui va ajudar durant el seu treball de camp. El primer esquelet articulat referit a P. kirkpatricki (CM 73372) va ser recuperat per David S. Berman del Museu Carnegie d'Història Natural, en la pedrera Coelophysis en Ghost Ranch, Nou Mèxic, entre 1988 i 1989.[21] Este espècimen estava compost d'un esquelet ben preservat sense cràneu i va ser descrit per Long i Murry en 1995, Weinbaum en 2002 i Novak en 2004.[25][26][27] En atres investigacions, els paleontòlecs varen sugerir que alguns ossos (com els de els dits de la mà i el peu) descrits per Chatterjee en 1985, són una combinació de restants pertanyents a Chatterjeea, Lythrosuchus i Postosuchus.[28] Long i Murry també varen senyalar que molts dels esquelets jovenils (TTUP 9003-9011), que Chatterjee va assignar a P. kirkpatricki, pertanyien a un gènero i espècie distints, nomenat Chatterjeea elegans.[29] Més encara, en 2006 Nesbitt i Norell varen afirmar que Chatterjeea és un sinònim més modern de Shuvosaurus.[30]
En 2008, Peyer et al., varen descriure una nova espècie de Postosuchus, P. alisonae, que va ser descoberta en 1992 en Triangle Brick Co. Quarry, Comtat de Durham, Carolina del Nort.[31] Els restants varen ser preparats i reconstruïts entre 1994 i 1998 pel Departament de Ciències Geològiques en la Universitat de Carolina del Nort.[32] El nom de l'espècie es referix a Alison L. Chambers, qui va treballar per a popularisar la paleontologia en Carolina del Nort.[31] L'esquelet de P. alisonae consistix d'alguns ossos craneals, sèt vèrtebres cervicals, una dorsal, i quatre cabals, costelles, gastralia ("costelles abdominals"), cheuronés, osteodermos, la major part de la cintura escapular, la major part dels membres anteriors exceptuant la nina i la mà esquerres, la major part dels membres posteriors llevat pels fèmurés, i parts de la cadera.[21] Els restants ben preservats han permés tirar nova llum sobre parts de l'anatomia de Postosuchus que anteriorment no eren ben conegudes. Concretament, les diferències entre els ossos de la mà de P. kirkpatricki i P. alisonae confirmen la teoria de la quimera (fòssils associats pertanyents a animals distints) sugerida per Long i Murry.[21][28] L'espècimen holotip de P. alisonae (UNC 15575) és també inusual per la preservació de continguts intestinals: ossos d'a lo manco atres quatre animals, incloent un esquelet parcial d'un aetosaurio, un hocico, coracoides i húmer del cinodonte traversodóntido Plinthogomphodon, dos falanges d'un dicinodonte, i un possible os de temnospóndilo.[32] Més encara, este Postosuchus està posicionat just per damunt d'un esquelet del esfenosuquio Dromicosuchus, el qual incloïa marques de dents en el cràneu i el coll.[32] P. alisonae representa el major reptil suquio recuperat d'eixa pedrera i el primer espècimen articulat d'un arcosaurio rauisuquio trobat en l'est de Norteamérica.[32]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gaines, Richard M. (2001). Coelophysis, ABDO Publishing Company, pp. 20. ISBN 1-57765-488-9.
- ↑ (2013).Geological Society, London, Special Publications.doi:10.1144/SP379.7.
- ↑ 3,0 3,1 Chatterjee (1985), p. 432.
- ↑ 4,0 4,1 Chatterjee (1985), p. 401.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Chatterjee (1985), p. 428.
- ↑ Long and Murry (1995), p. 139.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 409.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 402.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Chatterjee (1985), p. 412.
- ↑ Peyer et al. (2008), p. 368.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 413.
- ↑ 12,0 12,1 Chatterjee (1985), p. 415.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 422.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 418.
- ↑ Peyer et al. (2008), p. 370.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 Peyer et al. (2008), p. 380.
- ↑ 17,0 17,1 Case (1922), pp. 78–80.
- ↑ Case (1922), pp. 70–74.
- ↑ Case (1932), pp. 81–82.
- ↑ Gower (2002), p. 66.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 Peyer et al. (2008), pp. 363–364.
- ↑ Case (1943), pp. 201–203.
- ↑ 23,0 23,1 Chatterjee (1985), p. 395.
- ↑ Chatterjee (1985), p. 396.
- ↑ Long and Murry (1995), pp. 120–141.
- ↑ Weinbaum (2002), 78 pp.
- ↑ Novak (2004), 78 pp.
- ↑ 28,0 28,1 Long and Murry (1995), pp. 148–162.
- ↑ Long and Murry (1995), pp. 154–162.
- ↑ Nesbitt and Norrell (2006), pp. 1045–1048.
- ↑ 31,0 31,1 Peyer et al. (2008), p. 365.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 32,3 Peyer et al. (2008), p. 363.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Postosuchus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.