Potència explosiva

La potència explosiva o potència rompedora (brisance, en anglés) és una mida de la rapidea en que un explosiu desenrolla la seua màxima pressió. El terme anglés prové del verp francés «briser», que significa ‘trencar’, ‘fracturar’ o ‘crujir’.

En una voladura, la potència d'un explosiu és la capacitat que posseïx de fracturar i proyectar la roca o objecte a volar. És resultat de la combinació de la seua velocitat de detonació i del volum de gasos produïts en l'explosió.

La potència explosiva és d'importància pràctica per a determinar l'eficàcia d'una explosió en els casos de proyectils de fragmentació, bombes revestides en metralla, granades, estructures, etc.

Un explosiu rompedor és el que alcança la seua màxima pressió tan ràpidament que es forma una ona de choc. L'efecte net és el de trencar, per resonància de choc, el material circumdant o que està en contacte en l'ona de detonació supersònica creada per l'explosió. Per lo tant, la potència explosiva és una mida de la capacitat de trencament d'un explosiu i no està necessàriament correlacionada en la capacitat de treball total de l'explosiu.

Métodos de mida de la potència explosiva

Cap prova per sí sola és capaç de comparar directament les propietats explosives de dos o més composts; és important examinar les senyes de vàries proves d'este tipo (aplastamiento d'arena, mida Trauzl, etc.) a fi de calibrar la potència explosiva relativa. Els valors verdaders per a comparació requeriran experiments de camp.

L'ensaig de aplastamiento d'arena s'ampra comunament per a determinar la potència explosiva relativa, en comparació a TNT. Atres métodos ampren la deformació produïda en l'interior d'un bloc de plom (mida Traulz) o la reacció que mou un balancín o morter balístic.

Un dels explosius convencionals més rompedors és la ciclotrimetilentrinitramina (també coneguda com RDX).