Anar al contingut

Potala

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Potala.jpg
Potala


El Potala o temple de Lhasa és la màxima expressió de la arquitectura tibetana i residència dels dalái llepe des de que Lozang Gyatso ho va fundar en 1648 en Lhasa, la capital del Tibet. Va ser la residència dels màxims representants del budisme fins a 1959, quan el catorzé dalái llepe Tenzin Gyatso es va exiliar a Dharamsala (Índia) per la tumult popular contra China.[1]

El monument se situa sobre l'anomenat Tossal Roig, a una altitut de 3650 metros sobre el nivell de la mar,[2][3] i alcança 400 m en el seu eix este-oest i 350 en el nort-sur. Els seus murs de pedra inclinats tenen una gruixa mija de tres metros (de cinc en la base); sobre els seus fonaments s'aboca coure per a protegir l'estructura contra els terremots.[4] Potala conta en edificis de tretze pisos, en més de mil habitacions, dèu mil santuaris i unes doscentes mil estàtues, que s'eleven 117 m sobre el tossal.[5]

Va ser classificat com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en l'any 1994.[3] Esta declaració es va ampliar en els anys 2000 i 2001, per a comprendre als monuments veïns del palau Norbulingka i el temple de Jokhang.[2] En 2017 va rebre més d'1,45 millons de visitants, un 5,8 % més que el periodo anterior; davant la massificació turística les autoritats locals varen decidir llimitar l'accés diari a un màxim de cinc mil persones durant la temporada alta.[6]

Ubicació

[editar | editar còdic]

Potala es caracterisa per la seua adaptació a la topografia del terreny gràcies als seus sistemes de murs i escales aterrazadas, aixina com les torres verticals que s'incrusten en la montanya.[7] Per a la seua construcció va ser elegida el cim de Marpo Ri, el «Tossal Roig» de 117 m, que s'eleva a 3650 metros sobre el nivell de la mar i uns 300 m sobre el vall de Lhasa.[2][5] Segons la tradició, els tres cerros principals de Lhasa representen als «tres protectors del Tibet». Chokpori, just al sur del palau, és la montanya de l'ànima (Plantilla:Bo) de Vajrapani, Pongwari la de Manjusri, i Marpo Ri, el tossal sobre la que s'alça el Potala, representa a Avalokiteśvara.[8] En la part atrassera de l'edifici i a l'ombra de la montanya es troba el parc Zongjiao Lukang, zona verda en estanys.[9][10]

Història

[editar | editar còdic]

L'orige de l'edifici es remonta a l'any 631, quan el rei tibetà Songtsan Gampo va construir un palau en el mateix lloc despuix d'unificar als regnes del replanell. Encara que el significat religiós va poder haver influït en la localisació, el palauet es va alçar en la montanya en fins militars i estratègics. Dos sigles més vesprada, un raig i un alçament civil casi destruïxen al conjunt palatí. Posteriorment, en l'any 877 i despuix del fi del Imperi tibetà, les guerres civils de les tribus de l'àrea varen provocar grans danys i varen quedar solament dos edificis en peu.[11] En el Potala actual dos capelles en el cantó noreste del recint conserven parts d'estes construccions originals. Una d'elles és el lhakhang Phakpa, i l'atra Chogyel Drupuk, una caverna a on Songtsen Gampo meditava.[12]


El segon palau —el que es conserva en l'actualitat— es va construir en un context d'ascens del poder dels llepes. El quint dalái llepe va assentar la seua autoritat gràcies a la fundació de Potala, que va servir com a sèu administrativa i religiosa. D'esta manera, el complex va començar a construir-se en 1645,[13] en acabant de que un dels consellers espirituals del dalái llepe, Konchog Chophel, senyalara que era el lloc ideal per a la seua base de govern, ya que se situava entre els monasteris de Drepung i Sera i l'antiga ciutat de Lhasa.[14] L'estructura exterior va quedar llista en tres anys, mentres que l'interior, junt a tot el mobiliari, va tardar atres quarantacinc en completar-se.[15] El líder budiste i el seu govern es varen traslladar al Palau Blanco (Potrang Karpo) en 1649.[14] Les obres en Potala varen continuar fins a 1694, dotze anys despuix de la seua mort. En eixe llavors, va ser amprat com a residència d'hivern per al dalái llepe. El Palau Rojo (Potrang Marpo) es va construir entre 1690 i 1694.[16] En 1922 va tindre lloc una renovació del complex baix el mandat de Thubten Gyatso, decimotercer dalái llepe.[11]

Despuix de l'ocupació chinenca del Tibet

[editar | editar còdic]

El palau va ser danyat moderadament durant el alçament tibetà de 1959, quan proyectils chinencs varen impactar contra les finestres.[17] Ans que el Eixèrcit Popular de Lliberació disparara i prenguera com a presoner a Jampa Kalden, est va testificar: «els proyectils de canó chinencs varen començar a caure sobre Norbulingka la passada mijanit del 19 de març de 1959... El cel es va allumenar quan varen apuntar a la facultat de medicina Chakpori i a Potala».[18] El palau va escapar de més danys durant la Revolució Cultural de 1966 a través de l'intervenció personal de Zhou Enlai,[19][20] el llavors primer ministre de la República Popular China. D'acort a l'historiador tibetà Tsering Woeser, el palau conservava «més de cent mil volums d'escrits i documents històrics» ademés de «almagasens que albergaven objectes preciosos, #artesania, pintures, tapissos, estàtues i armadures antigues», i que va quedar «casi completament furtat».[21]


Des de 1994, Potala forma part de la llista de patrimoni de la humanitat de la Unesco. En 2000 i 2001, el temple de Jokhang i Norbulingka varen ser afegits com a extensions baixe el nom de «Conjunt històric del palau de Potala». La modernisació del seu entorn va ser una preocupació per a l'Unesco, que va expressar que la construcció d'edificis contemporàneus pogueren amenaçar l'atmòsfera única del palau, aixina com l'ocupació de tendes i comerços en els seus voltants. En resposta, el govern chinenc va dictaminar una regla que prohibia la construcció de qualsevol estructura de més de vintiun metros en l'àrea. L'organisació internacional també va mostrar dubtes sobre els materials utilisats durant la restauració del palau, la qual va començar en 2002 a un cost de 180 millons de yuanés (aproximadament 22,5 millons de dólars). El director de Potala, Qiangba Gesang, va afirmar que solament varen amprar components tradicionals i #artesania. Potala també va rebre treballs de rehabilitació entre 1989 i 1994, el presupost de la qual es va elevar als 55 millons de yuanes (uns 6875 millons de dólars).[22]

Arquitectura

[editar | editar còdic]

La construcció del palau va començar en 1645 sobre les ruïnes d'una fortificació anterior. Conta en unes dimensions de 400 metros de llarc i 350 d'ample. Va ser concebut per a adaptar-se a la topografia de la montanya per mig d'un sistema de murs i escales aterrazadas. Els murs de les bases presenten fins a cinc metros de gruixa, i la pedra amprada es mescla en coure fos per a enfortir-la en cas de terremot. El conjunt palatí està conformat per dos seccions principals, ademés dels edificis complementaris: el Palau Blanco i el Palau Rojo, els noms del qual recorden el color del pigment que els recobrix.[7] Cada autumne reben una nova capa de pintura a pur de llet, mel i sucre.[23] L'estructura principal està conformada per tretze pisos distribuïts en 115 m d'altura.[11]

El Palau Blanco

[editar | editar còdic]

El Palau Blanco o Potrang Karpo constituïx la residència del dalái llepe. Va començar a construir-se durant el mandat del quint líder tibetà, quan es va traslladar en el seu govern en 1649. Al començament de el XX, va alcançar les seues dimensions actuals gràcies a les reformes del decimotercer dalái llepe. El palau sempre va tindre usos seculars, i inclou habitacions, oficines, un seminari i una casa d'imprenta. Un pati central pintat de groc, conegut com Deyangshar, separa les habitacions del màxim mandatari i dels seus monges del Palau Rojo, la part del Potala dedicada completament a l'estudi i l'oració.[7] Este pati alberga la estupa dorada de l'octau dalái llepe, la sala d'assamblees monacal, numeroses capelles i santuaris, i biblioteques en importants escrits budistes, com la Kangyur, en 108 volums,[24] o la Tengyur, en 225 escrits en tinta dorada.[25] L'edifici groc al costat del Palau Blanco alberga les grans banderes en símbols sagrats que es pengen en la frontera meridional durant els festivals d'Any Nou.[26]

El Palau Rojo

[editar | editar còdic]

El Palau Rojo (Potrang Marpo) va ser construït en 1694 baix el mandat del sext dalái llepe. A diferència del Palau Blanco, este complex va tindre una funció religiosa i es va utilisar per a l'estudi del budisme. La seua estructura es basa en un disseny indi en forma de mandala. Els sèt sostres de bronze dorat que conformen les estupas dels dalái llepe rodegen el palau. Les agulles que arrematen estes puntes estan compostes d'ornaments en forma de flors i campanes, que a la seua volta servixen com pararrayos.[11]

Turisme

[editar | editar còdic]

El turisme és un dels pilars econòmics del Tibet, i Potala és el seu destí més notable i popular.[27] Este monument solament admetia 1500 visitants al dia fins a 2006, quan l'1 de juliol es va obrir al públic el ferrocarril Qinghai–Tibet i es va ampliar el marge fins als 2300.[28] En 2015, el palau va albergar uns 900 000 turistes; en 2017 va alcançar els 1.45 millons, #lo que va supondre 5,8 % més que l'últim any.[6] En l'arribada de la pandèmia de COVID-19, en 2020 els visitants del complex varen incrementar un 12.6 % respecte al periodo anterior gràcies als turistes nacionals chinencs. Davant l'onada de persones forànees en el palau, els administradors locals es varen vore en la tesitura de «equilibrar la demanda turística en la necessitat de minimisar el desgast de l'enorme estructura». En conseqüència es va llimitar un màxim de cinc mil visitants diaris durant temporada alta i en un horari fix estipulat.[29] En les sessions a on acodixquen més persones que este top, s'habilita un recorregut alternatiu que no inclou el Palau Rojo, ya que «està construït en fusta i argila, que no pot soportar massa visitants al dia».[30]


El principal reclam de Potala, i del Tibet en general, és el misticisme que ho rodeja i la seua situació remota entre montanyes nevades. Per als visitants chinencs, la regió conta en paisages naturals significatius. D'esta manera, davant l'aument de la classe mija en el país, el turisme tibetà ha canviat el seu enfocament d'atraure persones estrangeres a nacionals. Com a conseqüència, els locals han aplegat a reclamar que «els turistes chinencs no respecten les tradicions culturals».[29] La policia de Lhasa deté a decenes de revendedores, el negoci de les quals es veu favorit pel llímit de bolletes que s'emeten diàriament i la necessitat de reservar-los en antelació.[31]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Audrey Topping. «Journey to Tibet: Hidden splendors of an exiled deity» (en en). 'The New York Claves'. Consultat el 16 de setembre de 2021.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Conjunt històric del Palau del Potala en Lhassa». Unesco. Consultat el 27 de setembre de 2021.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Palau Potala» (en en). El País. Consultat el 27 de setembre de 2021.
  4. ↑ (1986) Tibet (en en), Hong Kong: Passport Books, pp. 62-63. ISBN 9780844298061.
  5. ↑ 5,0 5,1 (1986) Tibet: a travel survival kit (en en), Lonely Planet, p. 131. ISBN 0-908086-88-1.
  6. ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada sifres turisme
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «Potala Palace». Hidden Architecture. Consultat el 6 de decembre de 2022.
  8. ↑ Stein, R. A. (1972). Tibetan Civilization (en en), Stanford (Califòrnia): Stanford University Press, p. 228. ISBN 0-8047-0806-1.
  9. ↑ «Parc Zongjiao Lukang» (en en). Point Search. Consultat el 6 de decembre de 2022.
  10. ↑ «A breathtaking Himalayan journey to ‘the rooftop of the world’». 'The Washington Post'. Consultat el 6 de decembre de 2022.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 «Potala Palace — World’s Highest Palace» (en en). Consultat el 27 de setembre de 2021.
  12. ↑ Gyurme Dorje (1999). Tibet Handbook: With Bhutan (en en), Footprint Travel Guides, pp. 101–3.
  13. ↑ (2006) The Story of Tibet: Conversations with the Dalai Lama (en en), New York: Grove Press, p. 175. ISBN 978-0-8021-1827-1.
  14. ↑ 14,0 14,1 Karmay, Samten C.. «The Great Fifth» (en en). Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2013.
  15. ↑ W. D. Shakabpa (2010). One hundred thousand moons (en en), pp. 48-9.
  16. ↑ Stein, R. A., 1972, p. 84.
  17. ↑ «Journey to Tibet» (en en). New York Claves.
  18. ↑ (2014) The Lion From Chamdo: Remembering a True Són of Tibet (en en), Nova Deli (Índia): Mahayana Press, p. 8.
  19. ↑ «Climbing to Great Heights - The Potala Palace» (en en). Smithsonian Journeys. Consultat el 6 de decembre de 2022.
  20. ↑ «II. Cultural Relics and Ancient Books and Records Llaure Well Preserved and Utilized» (en en). Consultat el 6 de decembre de 2022.
  21. ↑ Tsering Woeser. «Decline of Potala» (en en) (PDF). Consultat el 6 de decembre de 2022.
  22. ↑ «[1]». Consultat el 6 de decembre de 2022 (en en).
  23. ↑ «Discover Tibet's Breathtaking Palace in the Clouds» (en en). National Geographic. Consultat el 6 de decembre de 2022.
  24. ↑ «The Nation's Librarian of Tibetan Books: How Susan Meinheit's Career Took Her From Washington D.C. to Lhasa and Back Again» (en en). Consultat el 29 de giner de 2023.
  25. ↑ Chiranjib KarInternational Journal of Humanities & Social Science Studies.ISSN 2349-6959.Consultat el 30 de giner de 2023.
  26. ↑ «El palau de Potala de Lhasa». Nova Tribuna. Consultat el 29 de giner de 2023.
  27. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  28. ↑ «[2]». Consultat el 3 de decembre de 2022 (en en).
  29. ↑ 29,0 29,1 «[3]». Consultat el 3 de decembre de 2022 (en en).
  30. ↑ «[4]». Consultat el 3 de decembre de 2022 (en en).
  31. ↑ «[5]». Consultat el 3 de decembre de 2022 (en en).

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Plantilla:EB1911 (See p. 530.)
  • Beckwith, Christopher I. (1987). The Tibetan Empire in Central Àsia. Princeton University Press. Princeton, New Jersey. ISBN 0-691-02469-3.
  • "Reading the Potala". Peter Bishop. In: Sacred Spaces and Powerful Plaus in Tibetan Culture: A Collection of Essays. (1999) Edited by Toni Huber, pp. 367–388. The Library of Tibetan Works and Archives, Dharamsala, H.P., Índia. ISBN 81-86470-22-0.
  • Dones, Sarat Chandra. Lhasa and Central Tibet. (1902). Edited by W. W. Rockhill. Reprint: Mehra Offset Press, Delhi (1988), pp. 145–146; 166–169; 262-263 and illustration opposite p. 154.
  • Larsen and Sinding-Larsen (2001). The Lhasa Atles: Traditional Tibetan Architecture and Landscape, Knud Larsen and Amund Sinding-Larsen. Shambhala Books, Boston. ISBN 1-57062-867-X.
  • Richardson, Hugh I. (1984) Tibet & Its History. 1st edition 1962. Second Edition, Revised and Updated. Shambhala Publications. Boston ISBN 0-87773-376-7.
  • Richardson, Hugh I. (1985). A Corpus of Early Tibetan Inscriptions. Royal Asiatic Society. ISBN 0-94759300-4.
  • Snellgrove, David & Hugh Richardson. (1995). A Cultural History of Tibet. 1st edition 1968. 1995 edition with new material. Shambhala. Boston & London. ISBN 1-57062-102-0.
  • von Schroeder, Ulrich. (1981). Indo-Tibetan Bronzes. (608 pages, 1244 illustrations). Hong Kong: Visual Dharma Publications Ltd. ISBN 962-7049-01-8
  • von Schroeder, Ulrich. (2001). Buddhist Sculptures in Tibet. Vol. One: Índia & Nepal; Vol. Two: Tibet & China. (Volume One: 655 pages with 766 illustrations; Volume Two: 675 pages with 987 illustrations). Hong Kong: Visual Dharma Publications, Ltd. ISBN 962-7049-07-7
  • von Schroeder, Ulrich. 2008. 108 Buddhist Statues in Tibet. (212 p., 112 colour illustrations) (DVD with 527 digital photographs). Chicago: Serindia Publications. ISBN 962-7049-08-5

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Potala&oldid=622169»