Potarita
Aparència
La potarita és un mineral de la classe dels minerals elements. Va ser descoberta en 1925 en les catarates Kaieteur del riu Potaro,en la regió Potaro-Siparuni (Veneçola), sent nomenada aixina per este riu.[1]
Característiques químiques
[editar | editar còdic]És una aleació de paladi i mercuri, lo que se sol cridar una amalgama.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea coure.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]Es troba en els plaers dels rius en forma de pepites, associats a minerals del platí, com a residu en els lavaderos de diamants i pepites d'or.
Es forma en roques ultramáficas de tipo cromitita o dunita,
Sol trobar-se associat a atres minerals com: platí, paladi, or natiu, atres composts Pd-Hg, pentlandita, calcopirita, pirrotita o millerita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ L. J. Spencer, 1928. "Potarite, a New Mineral Discovered by the Clapix Sir John Harrison in British Guiana". Mineralogical Magazine 21, 397-406.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Potarita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.