Anar al contingut

Potarita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Potarite-206828.jpg
Potarita

La potarita és un mineral de la classe dels minerals elements. Va ser descoberta en 1925 en les catarates Kaieteur del riu Potaro,en la regió Potaro-Siparuni (Veneçola), sent nomenada aixina per este riu.[1]

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És una aleació de paladi i mercuri, lo que se sol cridar una amalgama.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurea coure.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Es troba en els plaers dels rius en forma de pepites, associats a minerals del platí, com a residu en els lavaderos de diamants i pepites d'or.

Es forma en roques ultramáficas de tipo cromitita o dunita,

Sol trobar-se associat a atres minerals com: platí, paladi, or natiu, atres composts Pd-Hg, pentlandita, calcopirita, pirrotita o millerita.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. L. J. Spencer, 1928. "Potarite, a New Mineral Discovered by the Clapix Sir John Harrison in British Guiana". Mineralogical Magazine 21, 397-406.